Torrades de Santa Teresa

Aquest és un plat molt senzill de fer, que està boníssim i que tan pot servir per esmorzar (pels que prefereixen esmorzar dolç), com per berenar, com per picar entre hores (tot això els més petits, és clar, els que encara no s’han de preocupar pels Kg de més o ples recomptes de calories…. :D).

A més és un postre dels d’abans, dels de tota la vida, per aprofitar-ho tot en temps de vaques flaques.

Necessitem llesques de pa sec, llet, ou i sucre.

Posem la llet en un plat fondo i estovem les llesques de pa sec per les dues cares. Un cop són toves, les passem per l’ou batut i les fregim. Un cop fregides, les deixem sobre paper secant (per treure l’excés d’oli) i els espolsem una mica de sucre per sobre (Si us agrada la canyella, en pols, pot ser una bona acompanyant pel sucre).

I ja ens hi podem llepar els dits!

Bon profit!

Pollastre a la cassola amb espinacs i bolets

M’he comprat una cassola nova, de les bones….profunda i robusta……i l’he estrenat per fer aquest pollastre a la cassola…..que bo que m’ha quedat!

He utilitzat un quart de pollastre per cadascun, 1/2 ceba petita, 3 alls tendres, uns 200 g d’espinacs, un pot de bolets variats, una picada de nous i ametlles amb una mica de pa sec, sal, oli, 200 ml de vi blanc i 1/2 l de brou de pollastre.

Passem el pollastre per la cassola, prèviament salat, sobre una mica d’oli fins que quedi ros. Reservem per a més endavant.

En el mateix oli de rostir el pollastre, daurem a foc molt lent la ceba picada. Un cop rossa hi afegim els alls tendres tallats a rondanxes, per donar-los un parell de voltes. Hi afegim els espinacs i els bolets (aquests prèviament esbandits amb aigua) i ho deixem coure uns minuts.

Hi posem el pollastre i ho deixem coure tot junt una estona.

Hi afegim el vi i deixem fer xup-xup fins que redueixi el volum en un 90%. En aquest punt, hi afegim el brou i la picada i ho deixem fer xup-xup fins que es begui pràcticament tot el líquid. (No deixar-lo sec del tot, queda més gustós si es deixa en repòs en una mica de brou).

Rectifiquem de sal i ja podem gaudir-ne.

Bon profit!

Natilles casolanes

Avui, responent a la proposta d’aquest mes de memòries d’una cuinera,  he preparat unes natilles casolanes, i han quedat tan bones, que si m’espero una mica més, em quedo sense foto!! (Tan el meu fill com son pare han començat a voler menjar-se-les quan encara eren calentes! Quin èxit!)

Per preparar-les he utilitzat 1/2 litre de llet, 40 g de maicena, 3 rovells d’ou, 100 g de sucre, un bastonet de canyella i canyella en pols (per decorar).

He utilitzat uns 150 ml de llet aproximadament per dissoldre la maicena en fred, juntament amb el sucre i els ous amb la batedora.

Per altra banda, l’altra part de la llet l’he posat en un cassó al foc amb la branca de canyella a dins. Quan ha arrencat el bull hi he afegit la part de llet freda que he preparat abans. I he remenat constantment, mantenint el foc suau, amb una cullera de fusta fins que la mescla s’ha espesseït.

Un cop espessa l’he vessat sobre els recipients que havien de contenir les natilles i les he deixat refredar.

Bon profit!

Magdalenes de nata

Les magdalenes sempre se m’han resistit….primer no em pujaven, després em quedaven seques….un dia fins i tot en vaig fer unes d’impermeables (les posaves dins de la tassa de cafè, i no només no s’enfonsaven sinó que tampoc es mullaven…. :D). Avui, no sé si és que per fi el meu forn i jo ens hem entès, he trobat la recepta perfecta o la inspiració m’ha concedit la seva gràcia…però m’han quedat unes magdalenes espectaculars…esponjoses, ben altes i boníssimes! Comencem!

Necessitem 175 g de farina, 125 g de sucre, 125 g d’oli, 50 g de nata per montar, 1/2 sobre de llevadura royal, 125 g d’ous (depen de la mida dels ous poden ser 2 o 3), ratlladura d’una llimona. (M’han sortit 13 magdalenes).

Primer barregem els ous i el sucre i els batem amb les varetes a alta velocitat fins que s’emblanqueixi la mescla i gairebé dupliqui el seu volum (7 minuts)

Hi afegim la ratlladura de llimona i seguim batent durant 6 minuts més.

Hi afegim la nata i l’oli i seguim batent a una velocitat una mica més baixa durant 3 minuts més.

Hi afegim la farina i la llevadura i mesclem a velocitat baixa fins que estigui la farina completament incorporada (no més).

Deixem reposar la mescla durant 10 minuts.

Omplim els papers de magdalena fins a 3/4 parts del seu volum, amb els papers col·locats en una safata especial per a magdalenes que no permeti que el paper s’eixampli. Els hi afegim sucre abundant per sobre i les deixem reposar 10 minuts més.

Un cop hagin passat els minuts de repòs posem la safata al forn. El forn l’hem d’haver preescalfat a 230ºC i un cop estigui calent, baixem la temperatura a 210ºC i ja hi podem posar la safata amb les magdalenes.

Fornegem fins que estiguin cuites i rosses (jo he trigat uns 18 minuts, però cada forn és un món…o sigui que s’han d’anar controlant).

Un cop cuites les deixem refredar i a menjar!!!

Bon profit!

Paella

M’atreviria a dir que hi ha tantes receptes de paella com cuines. Tots tenim la nostra versió de la paella. N’hi ha que la fan de marisc, n’hi ha que la fan de carn, n’hi ha que la fan mixta (mar i muntanya), n’hi ha que prefereixen la recepta original de paella valenciana…..

A casa, a base d’anar experimentant, retocant, confirmant o refusant hipòtesis, hem arribat fins a aquesta recepta que és la que més ens agrada…de marisc, amb sípia, musclos (pocs i petits, de roca), cloïsses (grosses) i gambes…..Comencem?

Doncs lo dit, per una paella per dues persones, necessitem l’arròs (una tassa per cadascú), una sípia petita (amb la salsa), un grapat de musclos, un grapat de cloïsses, 4 gambes, una ceba petita, pebrot verd, 4 cullerades de tomàquet natural triturat, 1 litre de brou de peix. Addicionalment, a nosaltres ens agrada acompanyar el brou de peix amb uns quants crancs (quan n’és temporada).

Primer passem les gambes per la paella. Un cop cuites les retirem i les reservem per més endavant.

Posem la ceba picada (daus el més petits possible) a la paella a foc molt lent, fins que es torni transparent i rossa. En aquest punt hi afegim el pebrot tallat a quadres i ho deixem enrossir amb la ceba. Afegim la sípia neta i tallada a daus (la salsa la reservem per més endavant). Deixem que tot plegat faci xup-xup fins que la sípia sigui tova. Hi afegim el tomàquet triturat i ho deixem coure una mica més.

Quan el tomàquet és ros, hi afegim la salsa de la sípia (les sípies, a més de la bossa de tinta, tenen una altra bossa amb una salsa de color argila que dóna un sabor a mar boníssim als preparats on s’afegeix), li donem un parell de voltes i hi afegim les cloïsses i els musclos (Prèviament netejats i extretes les barbes i les protuberàncies diverses) vius, per a que s’obrin en la mateixa paella.

Un cop oberts els moluscs ja hi podem afegir l’arròs en sec. Remenem fins que els grans d’arròs siguin transparents i hi afegim el brou de peix (calent).

Rectifiquem de sal i deixem coure, a foc lent, fins que no quedi brou. A mig coure hi afegim les gambes a sobre. Si quan s’acaba el brou l’arròs encara no és cuit, hi haurem d’afegir una mica més de brou (no hauria de passar).

Un cop ho donem per fet, tanquem el foc i tapem la cassola amb un drap durant uns cinc minuts, per deixar reposar l’arròs.

Tot seguit, ja podem servir.

Bon profit!

Pollastre al chilindrón

El chilindrón és una preparació típica en forma de salsa molt típica de la cuina d’Aragó, Navarra i el País Basc. Us deixo aquí la meva versió d’un pollastre preparat d’aquesta manera.

Necessitem un parell de cuixes de pollastre (una per cadascú), una ceba petita, un parell de tomàquets madurs, un parell de pebrots verds, un parell de llesques de pernil salat, una copa de vi blanc, un got de brou, farina, sal, pebre i oli.

Salpebrem les cuixes tallades a meitats, les enfarinem i les passem per la paella fins que siguin rosses. Afegim les verdures tallades a daus i ho deixem coure tot plegat, a foc lent durant uns 20 minuts. Afegim el pernil, hi donem un parell de voltes i hi afegim la copa de vi. Quan hagi reduït pràcticament del tot hi afegim el brou. Aprofitem a rectificar de sal i deixem fer xup-xup fins que s’hagi begut un 85-90% del brou.

En aquest punt ja podem servir.

Bon profit!

Risotto de peus de porc i bolets

Per fer aquest fabulós risotto de peus de porc per a dues persones necessitem: arròs (2 tasses), 2 peus de porc, 2 fulles de  llorer, una cabeça d’alls, un pot de bolets variats, una nyora, 3 alls tendres, una ceba petita, una copa de vi blanc, 500 ml de brou, 40 g de formatge parmesà, julivert, sal i oli.

Primer coem els peus de porc en una olla amb aigua, sal, el llorer i la cabeça d’alls.  Deixem bullir fins que els peus siguin tous per desossar-los (En olla ràpida trigarem entre una hora i una hora i mitja).

Un cop tenim els peus cuits, els desossem i els reservem per més endavant.

En l’olla on courem l’arròs, coem a foc lent la ceba picada a daus petits. Un cop rossa hi afegim els alls tendres tallats a rodanxes. Posteriorment, els peus de porc tallats a trossos petits i els bolets també tallats a trossos petits. Ho deixem rostir a foc lent. Un cop ho veiem rosset hi afegim la carn de la nyora i la copa de vi blanc. Quan hagi reduït el vi hi afegim el brou i ho deixem bullir fins que no tingui aigua. Rectifiquem de sal i ho afegim unes quantes branques de julivert tallat en juliana.

Afegim l’arròs en sec i ho remenem bé. Deixem coure una estona, sense deixar de remenar, fins que els grans d’arròs es vegin transparents. En aquest punt, podem anar afegint el brou. Es tracta d’anar afegint el brou a poc a poc, anar remenant i anar deixant a l’arròs que es vagi bevent el brou. Un cop l’arròs sigui cuit i s’hagi begut tot el brou hi afegim el parmesà ratllat i el remenem bé. En aquest punt ja el podem servir.

Bon profit!

Creps salades

Per fer la massa necessitem 125 g de farina, 250 ml de llet, un polsim de sal i un ou (me n’han sortit 6)

Pel farciment, avui us proposo dues opcions: Les farcides d’espinacs per les que he utilitzat 150 g d’espinacs,  4 alls tendres, sal, farina, una mica de llet i les farcides de pernil dolç i formatge de cabra en llesques.

Preparem la massa barrejant els ingredients i triturant amb la batedora. Deixem reposar la massa durant 30 minuts. Un cop reposada, agafem una paella d’uns 25 cm de diàmetre i la posem al foc, untada amb una mica d’oli (un rajolí ben escampat per la superfície de la paella). Quan la paella estigui ben calenta hi aboquem una mica de massa, ajudant-la a que cobreixi tota la superfície de la paella (per tal de que totes siguin més o menys igual és bo que escolliu una mesura per abocar la massa a la paella, jo he utilitzat un got amb capacitat d’uns 50 ml). Coem la massa dels dos costats i la podem retirar.

Per farcir les creps de pernil dolç i formatge, he posat les llesques d’un i l’altre sobre la crep recent feta i he enrotllat. Posteriorment les he escalfat un parell de minuts al microones per a que el formatge es fongués.

Pel farciment de les creps d’espinacs, he tallat els alls tendres a rodanxes i les he passat per la paella amb un rajolí d’oli. A continuació hi he afegit els espinacs tallats i els he remenat una estona. He rectificat de sal, hi he afegit una mica de farina (un parell de cullerades) i un rajolí de llet, per aconseguir una mescla melosa.

Bon profit!

Galtes de porc

Necessitem un parell de galtes de porc (una per cadascú), una ceba petita, un tomàquet petit, mig porro, dues branques de farigola, una cullerada de llard, una copa de vi blanc, un got de brou, un gra d’all, sal i pebre.

Salpebrem les galtes, les col·loquem a la safata del forn i els untem la cara superior amb el llard. Hi afegim les verdures tallades a trossos (l’all sense pelar) i les branques de farigola i posem la safata al forn a uns 180ºC.

Anem girant les galtes, mentre es van coent i quan veiem que la carn i les verdures ja estan cuites, hi afegim el vi.

Deixem reduir i hi afegim el brou (a falta de brou s’hi pot afegir aigua). Quan se l’hagi begut pràcticament tota, ho traiem del forn.

Per servir-ho, tenim dues opcions: Podem filtrar el brou amb el colador xinès i afegir-lo sobre les galtes, o podem triturar-ho tot plegat i afegir-ho sobre les galtes (avui, he escollit aquesta).

Bon profit!

Mongetes amb espinacs i llonganissa

Intento cuinar llegums un cop per setmana, per allò de mantenir una dieta equilibrada….Fa temps però, que estava estancada amb les llenties, i el cuinar llegums un cop per setmana s’havia convertit en menjar llenties un cop per setmana. Avui m’he decidit a rescatar una recepta de les de tota la vida, que es pot gaudir tan com a esmorzar, dels de forquilla, qualsevol diumenge al matí, com, com a un dinar de plat únic un dia de cada dia.

Per cuinar-lo necessitem mongetes seques (de les que venen cuinades de pot ja va bé), 200 g d’ espinacs (si són frescos sempre molt millor), mitja ceba mitjana, mig gra d’all, tomàquet natural triturat (6-8 cullerades), sal i oli.

Passem per la cassola, on cuinarem el plat, la botifarra (o llonganissa), sobre un raig d’oli, fins que estigui rossa i la reservem per més endavant.

En el mateix oli de coure la llonganissa, hi daurem la ceba picada fina. Quan sigui rossa hi afegim el mig gra d’all també picat i els espinacs, prèviament netejats si ha estat necessari. Els deixem coure una estona fins que siguin tous.

Hi afegim les mongetes escorregudes i després de donar-li un parell de voltes hi afegim el tomàquet triturat. Hi afegim la botifarra, ho rectifiquem de sal i ho deixem fer xup-xup fins que s’hagi begut tota l’aigua.

Bon profit!