A casa nostra som fanàtics dels arrossos. Ens agraden de tots tipus, colors i varietats. Ens agraden tant, que ens hem dedicat un bon temps a millorar la tècnica per fer arròs, fins que ens han sortit tant o més bons que els que menjaríem a qualsevol restaurant. (permeteu-me la modestia)
Pels que us agrada cuinar, fer una bona paella d’arròs és una bona tècnica per posar en pràctica la meditació activa, o el mindfulness o com vulgueu dir-ne. Si t’hi fixes bé i et deixes endur pel moment present, no pots deixar de quedar-te embruixat pels canvis de color i la desfilada d’olors que vas dirigint amb la cullera de fusta.
A casa som tres, o com solo dir, dos i mig, perquè el petit de la casa encara no menja com un adult (a vegades ni com un nen…..depenent del dia….) però com que aquest plat ens agrada, solem fer racció àmplia, pel que compartiré la recepta tal qual l’he fet jo, sense corregir raccions per a més persones.
Ingredients (per a tres persones d’on en podrien menjar quatre perfectament)
1/2 ceba mitjana
1 pebrot verd (italià) mitjà tirant a petit
50g de tomàquet triturat
1 sípia mitjana (amb la salsa i la tinta)
un grapat de cloïsses
un grapat de musclos
1l de brou de peix
2 gambes per cadascú (si poden ser vermelles millor)
245g d’arròs rodó
En la paella on coureu l’arròs, posar un raig d’oli. L’oli serà el portador de tots els sabors, per tant és important posar-ne un raig generós (sense passar-se però cobrint bé el fons de la paella). També és important fer-lo en una paella, no en una cassola o en un altre estri més alt…..la base del plat, com el seu nom indica, està en fer-lo en la paella per assegurar que la superfície d’evaporació és gran i per tant que l’arròs, un cop cuit, es queda sense brou.
Posem la ceba tallada en juliana a enrossir. Primer posem el foc alt, per a que perdi tota l’aigua, però un cop comença a enrossir, baixar el foc per controlar-ne la cocció.
Anar remenant fins que la ceba queda de color marró (sense ser cremada). En aquest punt, afegir el pebrot tallat a daus.
Un cop el pebrot hagi començat a estovar-se i afegim la sípia, també tallada a daus.
Anar remenant fins que veiem que la sípia és cuita (haurà canviat de color i de textura). En aquest punt hi afegim el tomàquet triturat i la salsa de la sípia.
Remenem, rectifiquem de sal i hi afegim els moluscs (cloïsses i musclos) nets però tancats, per a que s’obrin allà mateix.
Un cop oberts, el sofregit es pot donar per fet.
Afegim l’arròs en sec sobre el sofregit, remenem fins que l’arròs sigui transparent i hi afegim el brou de peix.
Avui que hem volgut fer arròs negre he afegit al brou la tinta de la sípia.
Deixem bullir a foc mitjà fins que es begui tot el brou.
Un cop acabada la cocció, el deixem reposar 2 minuts i el servim.
Bon profit!
gaudintdelacuina 