Bunyols de quaresma

Malgrat no ens convenen gens, per la quantitat de Kcal que aporten….feia temps que tenia ganes de fer uns bunyols de quaresma….i avui, a les vigilies d’acabar-la m’hi he llençat de ple.

He agafat com a referència els que descriu la Carme Ruscalleda en el seu llibre “Cuinar per ser feliç” (per variar, he canviat algunes coses….jo us explico els que he fet jo, que no són exactament iguals als que explica ella).

Ingredients

– 440 ml de llet

– 50 g de llavors de matafaluga (per fer-ne una infusió amb aigua)

– 250 ml d’aigua (per fer la infusió de la matafaluga)

– 35 g de sucre

– 250 g de farina

– 4 ous

– Un polsim de vainilla en pols

– Oli d’oliva per fregir-los

– Sucre per arrebossar-los

Preparació

Preparem una infusió de matafaluga (afegim dins de l’aigua i ho posem a escalfar fins que arrenqui el bull).

Mesclem en un cassó la llet, 90 ml de la infusió de matafaluga (colada) i el sucre i ho posem al foc fins que bulli.

Dins del bol del robot de cuina hi posem la farina (passada prèviament per un sedàs, per eliminar-ne les pedres grosses) i la vainilla.

Un cop la llet arrenca el bull l’afegim de cop sobre la farina del bol i comencem a amassar amb el robot.

Un cop veiem que la mescla és homogènia hi anem afegint els ous (sense deixar de remenar) un a un, esperant que la massa absorbeixi completament l’ou que hem afegit abans d’afegir el següent.

Ens quedarà una massa llisa, homogènia i elàstica, impossible de moldejar amb els mans.

Posem oli abundant en una paella i escalfem a una temperatura mitjana per poder fregir els bunyols (jo he posat la vitro a intensitat 7). A manca d’una mànega pastelera adequada, jo els he afegit amb l’ajuda d’una cullera, i m’han quedat amb formes irregulars.

Fregir-los fins que estiguin completament daurats (si la massa està ben amassada es giren sols).

Un cop fregits, els col·loquem sobre paper de cuina per eliminar l’excés d’oli.

Els arrebossem amb sucre i ja els podem menjar.

El resultat ha estat una prohibició rotunda de tornar-ne a fer….però, al contrari del que podria semblar, no perquè no hagin sortit bons, sinó al contrari, n’ha sortit una bona platerada i pràcticament ens els hem acabat tots avui mateix! 😀

Bon profit!

Orelletes

S’acosta l’hivern, i amb ell tot de records entranyables que em remouen coses per dins….la boira emblanquinant i desdibuixant els contorns del carrer, l’olor del foc de la caldera….i a principis de desembre la Festa Major…(a les meves terres la festa major es fa en temps en els que no hi ha tanta feina)…i per Festa Major es cuina més (més elaborat vull dir) per menjar més i millor, la gent es muda i somriu i té ganes d’anar a ballar…i al meu poble es fan orelletes. Unes coques molt primes amb gust d’anís i de sucre que són delicioses.

I ara, lluny dels orígens, amb tot de records amuntegats a la pell, amb la tornada imminent per celebrar, de nou, la Festa Major…us presento la recepta de les orelletes…..

Per fer-ne unes 60 aproximadament necessitem  1 Kg de farina, 4 ous, 200g de sucre,  1 polsim de sal, 250 ml d’aigua, 25g de matafaluga, 25 g de coriandre, 125 ml d’oli, 1 copeta d’anís i ratlladura de pell de llimona.

Primer fem una infusió de la matafaluga i el coriandre amb l’aigua (ho deixem bullir un parell de minuts) , ho colem i ho deixem refredar. Reservem per més endavant.

Mesclem els ous amb el sucre, l’aigua d’infusió, l’anís, la ratlladura de llimona, l’oli i la sal en un recipient adequat per contenir tota la mescla.

Un cop tenim una mescla ben homogènia, hi anem afegint la farina a poc a poc i treballem la massa fins que ens queda una pasta suau i esponjosa. La deixem reposar uns minuts i després es fem boles d’uns 30 grams cadascuna.

Posem oli abundant en una paella grossa i preescalfem.

Mentrestant (jo sempre em busco un ajudant per gestionar-ho millor tot plegat) agafem cada bola i la suquem d’oli, per poder treballar-la millor, la posem sobre el marbre de la cuina i l’aplanem fins a l’infinit amb l’ajuda d’un corró o d’una ampolla de vidre. (M’explico….s’ha d’aplanar el màxim possible, la massa es treballa molt bé i es pot aplanar fins que queda gairebé transparent).

Un cop plana la massa i calent l’oli, agafar la massa amb molt de compte de que no es plegui sobre si mateixa (en té una certa tendència) i estendre-la en la paella d’oli. Fregir-la per les dues bandes i retirar quan estigui rossa (no massa) per posar-la sobre paper absorbent o sobre un drap. Ensucrar i deixar refredar.

Al cap de poca estona ja podreu gaudir, de valent, d’aquesta meravella….Que us vingui molt de gust!