Amanida de tomàquet, poma i carbassa

AmanidaTomàquet_carbassa_poma

Estem just encentant el mes de juny i les temperatures s’han enfilat força, contradint en algun moment el refrany popular…..(hasta el 40 de mayo…..). No vull entrar en discussions sobre comparatives i estadístiques per saber si aquest any fa més calor que l’any passat o si ha començat abans o després….el cas és que ha començat a fer calor, i que ve de gust menjar coses fresques i lleugeres.

Avui per sopar m’ha vingut de gust preparar aquesta amanida sana i refrescant que m’ha agradat molt i que per això he decidit compartir-vos.

Ingredients (2 pax)

– 1 i 1/2 tomàquet d’amanir

– 1/4 de ceba petita (també de les d’amanir)

– 1 rodanxa de dos dits d’ample de carbassa

– 1/2 poma royal gala

– 1 llesca de pa de pagès

– 1 llauna de tonyina amb oli d’oliva

– Sal, oli i una mica de julivert

La preparació

Rentar bé el tomàquet. Tallar-lo en quarts primer i després a trossos irregulars

Pelar el tros de ceba i tallar-la a làmines el més fines possibles

Rentar la poma, treure-li el cor i tallar-la a làmines sense pelar-la

Pelar la rodanxa de carbassa i ratllar-la amb el ratllador de forats grossos

Mesclar els ingredients

Afegir-hi la tonyina i la llesca de pa prèviament fregida i tallada a quadrats

Amanir al gust amb sal, oli i una mica de julivert.

 

Bon profit!

 

“Mossades” d’albergínia

MossadesAlberginia

Com que les albergínies m’encanten…..no vaig trigar gaires dies en reproduir les Melitzanes me feta de la Marina….i deixar-me endur per les notes musicals gregues que les acompanyen…..Des de llavors,  he anat buscant una versió diferent, i aquesta que us proposo avui, seria com la versió catalana de les albergínies gregues…ja em direu què en penseu!

Necessitem pasta de full, albergínia, tomàquet triturat, formatge feta, canyella, orenga i sal. (Les quantitats van en funció de la quantitat de mossades que vulgueu preparar…).

Escalivem l’albergínia posant-la directament sobre el foc, fins que la pela estigui totalment carbonitzada. Un cop freda, la pelem amb cura.

En un bol, condimentem el tomàquet triturat amb l’orenga, la sal i la canyella al gust.

La pasta de full jo l’he utilitzat congelada. L’estirem, seguint les instruccions de la capsa, i les tallem fent les formes que més ens agradin.

Cobrim la superfície de les porcions de pasta de full amb el tomàquet condimentat primer,  l’albergínia escalivada a tires després i el formatge feta tallat a cubs, finalment.

Ho posem al forn i deixem coure la pasta de full (seguint instruccions de la capsa, i fins que la veiem inflada i rossa).

Un cop cuites, hi podem posar un raig d’oli d’oliva verge extra per sobre, i ja podem servir.

Bon profit!

Pollastre al chilindrón

PollastreChilindrónEl chilindrón és una preparació típica en forma de salsa molt típica de la cuina d’Aragó, Navarra i el País Basc. Us deixo aquí la meva versió d’un pollastre preparat d’aquesta manera.

Necessitem un parell de cuixes de pollastre (una per cadascú), una ceba petita, un parell de tomàquets madurs, un parell de pebrots verds, un parell de llesques de pernil salat, una copa de vi blanc, un got de brou, farina, sal, pebre i oli.

Salpebrem les cuixes tallades a meitats, les enfarinem i les passem per la paella fins que siguin rosses. Afegim les verdures tallades a daus i ho deixem coure tot plegat, a foc lent durant uns 20 minuts. Afegim el pernil, hi donem un parell de voltes i hi afegim la copa de vi. Quan hagi reduït pràcticament del tot hi afegim el brou. Aprofitem a rectificar de sal i deixem fer xup-xup fins que s’hagi begut un 85-90% del brou.

En aquest punt ja podem servir.

Bon profit!

Cruixent de pa amb tomàquet i pernil

CruixentPaPernil

Avui us presento el nostre plat més tradicional, el que està a primera plana de la nostra tradició culinària, i que a vegades ens identifica com a poble, transformat en canapè. És la meva proposta per la convocatòria d’aquest mes de memòries d’una cuinera.

La veritat és que he estat treballant amb una altra proposta, una mica més avantguardista, però no m’ha sortit bé, o almenys no tan bé com jo volia (aquesta us l’explicaré quan la trobi….que la trobaré! A tossuda no em guanya ningú :D), i no sé si per rabieta o per frustració, he acabat canviant la modernitat absoluta per la tradició, també absoluta.

Els ingredients són els clàssics, pa, tomàquet i pernil (També necessitarem ou batut)…el canapè serà complet a nivell alimentari, hidrats, proteïnes i vitamines…i la preparació? Doncs posem-s’hi!

Primer agafem el pa i el triturem amb la picadora. Jo l’he triturat més aviat poc, perquè he pensat que seria interessant poder notar la textura del pa, no només amb el gust sinó també amb el tacte.

El tomàquet el tallem a daus petits i l’amanim amb sal i un bon raig d’oli d’oliva verge extra….(opcional, podem afegir uns dauets, molt petits, d’all)

Estenem el tall de pernil, hi afegim al mig els dauets de tomàquet amanit, fem un farcellet amb els dits, ho suquem amb l’ou batut i ho arrebossem en el pa recent triturat. Ho fregim i ho deixem refredar sobre paper de cuina. (La propera vegada que en faci , malgrat no els he trobat greixosos,  provaré de fer-los gratinats, per evitar l’excés d’oli…ja us ho explicaré)

Ja em direu què us semblen…..bon profit!

Confitura de tomàquet i farigola

Confitura

Ara que arriba el Nadal i que tots intentarem vestir les nostres taules amb les nostres millors creacions, no està gens malament tenir al rebost un bon pot de confitura.

La confitura, o melmelada, és una conserva de fruita o verdura trinxada amb sucre. El procés d’elaboració és relativament senzill, i dic relativament, perquè cada fruita o cada verdura, té el seu punt.

Abans, en l’època dels nostres avis, les confitures s’utilitzaven per conservar la fruita en bon estat durant tot l’hivern. Avui en dia, que sembla que ho tinguem tot a l’abast i que, a més, tenim els minuts massa plens de coses supèrflues que ens fan creure que no tenim temps de fer res…quan ens posem a fer confitura, no és per conservar la utilitat originària del preparat, sinó que és per fer idear alguna combinació de sabors nova o per donar un toc especial a un plat tradicional.

Per fer aquesta confitura de tomàquet he utilitzat tomàquets madurs, sucre i farigola.

S’ha de dir que els tomàquets madurs eren de compra, i que de madurs o fins i tot de tomàquets en tenien poc…tot i així, la confitura ha quedat boníssima, o sigui que no m’atreveixo a imaginar com podria haver quedat si hagués pogut rescatar els tomàquets que plantava a l’era el meu padrí (avi) quan jo era petita….(snif, snif…).

Primer de tot s’han d’escaldar els tomàquets, amb aigua bullent, durant un o dos minuts, per poder pelar-los sense cap dificultat.

Un cop escaldats, els tallem en quatre parts i els traiem les llavors.

Triturem amb l’ajuda d’una batedora, o un turmix, i pesem la quantitat de carn triturada de tomàquet que tenim.

Posem en una olla el tomàquet a foc baix i el deixem coure durant uns 20 minuts per a que s’evapori l’excés d’aigua que pugui contenir el nostre triturat.

En aquest punt, afegim el sucre (600 g de sucre per cada 1 Kg de carn de tomàquet nua). Ho deixem fent xup-xup durant uns 20 minuts més aproximadament. En aquest punt hi he afegit un parell de branques de farigola per a que la melmelada agafi aquest toc de secà que em recorda tant a la meva terra.

Un cop passats els 20 minuts, comprovem la textura de la confitura, deixant-ne refredar una mica en un plat. Si és massa líquida, la deixem bullir una mica més.

Si pretenem guardar-la empotada i per tal de preservar-la de la contaminació microbiològica, es recomana que se li afegeixi una mica d’àcid cítric (el suc d’un parell de llimones per cada Kg de carn de tomàquet nua).

Un cop freda la podem envasar en un pot de vidre amb tap de rosca, omplint-la fins dalt de tot, tapant el pot i girant-lo de cap per avall per a que es faci el buit.

En aquest punt m’assalta un déjà vu (avui estic una mica nostàlgica) recordo quan era petita, no devia tenir pas massa més anys que els que té el meu fill ara, era la meva mare la que estava preparant una melmelada (segurament de poma o de prèssec). Jo que era una mica inquieta (igual que el meu fill ara), estava sempre disposada a ajudar en el que fos, i com que la meva mare no em deixava tocar la melmelada, perquè segons ella estava massa calenta (jo creia que ella no m’ho volia deixar fer…) , vaig aprofitar quan ella va sortir a estendre la roba al terrat per pujar a sobre d’una cadira, agafar el cullerot i començar a omplir els pots de vidre que tenia preparats, amb tanta mala traça que em vaig vessar tot el contingut del cullerot sobre la mà, provocant-me una cremada de ves a saber quin grau a tota la mà….el que va passar després m’ho quedo per mi. :P…

Que vingui de gust!

Truita de tomàquet i xampinyons

TruitaXampinyons

Per fer aquesta truita he utilitzat 250 g de xampinyons, 100 ml de tomàquet triturat, 80 g de pa, 4 ous i una picadeta d’all i julivert.

Primer he passat els xampinyons a la paella, fins que han estat rossos. Els he rectificat de sal i els he afegit la picada d’all i julivert. Després li he afegit el tomàquet i ho he deixat coure fins que el tomàquet ha estat cuit. Després hi he afegit el pa tallat en llesquetes, per a que la mescla agafés consistència. He batut els ous i els he afegit a la paella.

I aquí teniu una mostra de la truita….Bon profit!

Les receptes del Biel

La cuina del més petit de la casa....

Mançanes (i no pomes)

embrutant-nos les mans, tastant tots els plats i.....compartint la taula

Celler-Adocse

Festes i fires de Catalunya, receptes de cuina i molt més

Jocs de cuina

Receptes per llepar-se'n els dits

ENSUCRAT

embrutant-nos les mans, tastant tots els plats i.....compartint la taula

Delícies de llimona

embrutant-nos les mans, tastant tots els plats i.....compartint la taula

Al pot petit

embrutant-nos les mans, tastant tots els plats i.....compartint la taula

La cuina de sempre

embrutant-nos les mans, tastant tots els plats i.....compartint la taula

Tasta Rutes

- RECEPTES I PROPOSTES GASTRONÒMIQUES -

Quins fogons!

Cuina sense embuts

Destapant Cassoles

embrutant-nos les mans, tastant tots els plats i.....compartint la taula

Tapa't de tapes

embrutant-nos les mans, tastant tots els plats i.....compartint la taula

Exploradorceleste's Blog

El resultado de las exploraciones celestes

gaudintdelacuina

embrutant-nos les mans, tastant tots els plats i.....compartint la taula