Quiche de carbassó i pernil dolç

La quiche és un plat molt fàcil de fer, que queda deliciós i que és ideal per a que els nens mengin qualsevol cosa, especialment verdura, que és el que els costa més de menjar en segons quines edats.

D’origen francès, aquest pastís salat, és una opció molt vàlida com a sopar saludable. A casa nostra, darrerament ens hem acostumat a incorporar-la en el menú i n’estem prou contents.

Ingredients:

• 1 base de massa brisa (la podeu trobar en qualsevol supermercat, les de Buitoni són especialment bones….)
• 1 carbassó
• 1/2 ceba
• Pernil dolç (6 o 8 lonxes)
• 3 ous
• 200 ml de nata per cuinar
• Formatge ratllat (jo he utilitzat Parmesano, però podeu utilitzar el que us vingui de gust)
• Sal i pebre

Preparació:

Com que haurem d’utilitzar el forn, és recomanable que la primera cosa que fem sigui posar-lo en marxa, per a que es vagi escalfant. En aquest cas, el necessitem a 180º amb calor a dalt i a baix.

En una paella amb una mica d’oli sofregim la ceba picada. Quan estigui daurada hi afegim el carbassó tallat a làmines.

Jo he utilitzat la mandolina per tallar-lo a làmines ben fines, però això també va a gustos, podeu tallar el carbassó a dauets petits i quedarà igual de bona.

Quan tinguem el carbassó daurat, hi afegim el pernil dolç tallat a trossets petits, hi posem sal i pebre al gust i ho reservem.

Ara que ja tenim el farciment del pastís preparat, i el forn a punt, preparem un motllo adequat que pugui contenir la quiche, és a dir, que tingui un diàmetre una mica més petit que el de la base de massa brisa que hem comprat. Jo la faig sempre amb massa rodona, tampoc hi hauria problema en utilitzar-ne una de rectangular. La condició és que les bores de la massa pugin per les parets del motllo, per poder contenir els ingredients que hi posarem a dins.

Forrem el motllo amb paper especial de forn, i hi extenem la massa a sobre. La punxem per varis llocs amb un ganivet, i hi posem a sobre algunes llegums seques.

La introduïm en el forn i l’hi deixem durant 10 minuts.

Aquesta operació serveix per fixar la forma de la base. Jo, si us sóc sincera, molt sovint me la salto, i no he sabut notar la diferència. Però, la recepta és la recepta!

Mentrestant, en un bol, barregem el que tenim reservat, amb els tres ous i la nata líquida, fins que ens quedi un líquid homogeni.

Treiem la massa del forn i hi aboquem a sobre el que serà el farciment del pastís.

Ratllem formatge, l’espolsem per sobre, i ja ho podem posar a coure, fins que estigui daurat de la part de sobre.

Un cop ho treiem del forn, només queda gaudir-ne.

És una recepta que es pot menjar tan calenta com freda (jo la prefereixo freda)

Que ens vingui de gust!

 

 

 

 

 

Farcellets de salmó

No m’agraden els estereotips.

Potser perquè com a científica em veig obligada a rebutjar-los, potser perquè després de més de quaranta anys en aquest món, els he desmentit més d’una i de deu vegades. Però hi ha qui diu que als nens no els agrada el peix. I amb estereotips o sense, el meu fill és un d’aquests nens. Quan té peix al plat es torna extremadament meticulós i comença a fer una recerca desmesuradament exagerada d’espines o qualsevol altra partícula que pugui provocar-li malestar o ves a saber què. El cas és que, per allò de que s’ha de menjar de tot, intento empescar-me sempre que puc, formes agradables de presentar el peix, si més no, per provocar rebi la presentació com una cosa amigable, i no com una amenaça per la seva salut.

Avui, presento aquests farcellets de salmó. Un plat saníssim i facilíssim de fer. Especialment apte per mares amb fills llepafils i/o per pares amb ganes d’innovar una mica a la cuina.

Som-hi?

Ingredients

• Massa brisa (1 base)
• 1/2 Carbassó petit
• Salmó (200 g)
• Formatge per fondre
• Sal
• Pebre
• Sobrassada (opcional)
• Un ou

Posar el forn en marxa. Temperatura 200ºC. Escalfor a dalt i a baix.

Amb una base de massa brisa circular en surten 8 farcellets. Si teniu més comensals o molta gana, haureu de multiplicar les quantitats dels ingredients pel factor que creieu convenient.

Treiem la base del paquet (jo compro rodona la de Buitoni del super), l’extenem al marbre i la tallem en vuitens.

Tallem el salmó en daus i ratllem el carbassó.

Repartim el carbassó ratllat sobre cada vuitè. A sobre hi posem els dauets de salmó.

Salpebrem al gust.

Repartim per sobre les escames de formatge. I si ens ve de gust, hi afegim a cada munt, una piloteta, mida cigró, de sobrasada.

Tanquem els farcellets, enrollant des del vèrtex a la base i plegant els extrems de la base sobre el rotllet que hem fet. Pressionar una mica amb els dits els extrems que queden oberts. La massa és molt amorosa i es deixa manipular amb facilitat.

Col·loquem els farcellets en una safata de forn, coberta amb paper.

Els pintem amb l’ou batut.

Deixem en el forn durant 30 minuts. O fins que els veiem rossos.

I ja podem gaudir-ne, acompanyats d’una amanida.

Bon profit!!!

Arròs negre

A casa nostra som fanàtics dels arrossos. Ens agraden de tots tipus, colors i varietats. Ens agraden tant, que ens hem dedicat un bon temps a millorar la tècnica per fer arròs, fins que ens han sortit tant o més bons que els que menjaríem a qualsevol restaurant. (permeteu-me la modestia)

Pels que us agrada cuinar, fer una bona paella d’arròs és una bona tècnica per posar en pràctica la meditació activa, o el mindfulness o com vulgueu dir-ne. Si t’hi fixes bé i et deixes endur pel moment present, no pots deixar de quedar-te embruixat pels canvis de color i la desfilada d’olors que vas dirigint amb la cullera de fusta.

A casa som tres, o com solo dir, dos i mig, perquè el petit de la casa encara no menja com un adult (a vegades ni com un nen…..depenent del dia….) però com que aquest plat ens agrada, solem fer racció àmplia, pel que compartiré la recepta tal qual l’he fet jo, sense corregir raccions per a més persones.

Ingredients (per a tres persones d’on en podrien menjar quatre perfectament)

1/2 ceba mitjana

1 pebrot verd (italià) mitjà tirant a petit

50g de tomàquet triturat

1 sípia mitjana (amb la salsa i la tinta)

un grapat de cloïsses

un grapat de musclos

1l de brou de peix

2 gambes per cadascú (si poden ser vermelles millor)

245g d’arròs rodó

En la paella on coureu l’arròs, posar un raig d’oli. L’oli serà el portador de tots els sabors, per tant és important posar-ne un raig generós (sense passar-se però cobrint bé el fons de la paella). També és important fer-lo en una paella, no en una cassola o en un altre estri més alt…..la base del plat, com el seu nom indica, està en fer-lo en la paella per assegurar que la superfície d’evaporació és gran i per tant que l’arròs, un cop cuit, es queda sense brou.

Posem la ceba tallada en juliana a enrossir. Primer posem el foc alt, per a que perdi tota l’aigua, però un cop comença a enrossir, baixar el foc per controlar-ne la cocció.

Anar remenant fins que la ceba queda de color marró (sense ser cremada). En aquest punt, afegir el pebrot tallat a daus.

Un cop el pebrot hagi començat a estovar-se i afegim la sípia, també tallada a daus.

Anar remenant fins que veiem que la sípia és cuita (haurà canviat de color i de textura). En aquest punt hi afegim el tomàquet triturat i la salsa de la sípia.

Remenem, rectifiquem de sal i hi afegim els moluscs (cloïsses i musclos) nets però tancats, per a que s’obrin allà mateix.

Un cop oberts, el sofregit es pot donar per fet.

Afegim l’arròs en sec sobre el sofregit, remenem fins que l’arròs sigui transparent i hi afegim el brou de peix.

Avui que hem volgut fer arròs negre he afegit al brou la tinta de la sípia.

Deixem bullir a foc mitjà fins que es begui tot el brou.

Un cop acabada la cocció, el deixem reposar 2 minuts i el servim.

Bon profit!

 

 

 

 

Amanida de tomàquet, poma i carbassa

Estem just encentant el mes de juny i les temperatures s’han enfilat força, contradint en algun moment el refrany popular…..(hasta el 40 de mayo…..). No vull entrar en discussions sobre comparatives i estadístiques per saber si aquest any fa més calor que l’any passat o si ha començat abans o després….el cas és que ha començat a fer calor, i que ve de gust menjar coses fresques i lleugeres.

Avui per sopar m’ha vingut de gust preparar aquesta amanida sana i refrescant que m’ha agradat molt i que per això he decidit compartir-vos.

Ingredients (2 pax)

– 1 i 1/2 tomàquet d’amanir

– 1/4 de ceba petita (també de les d’amanir)

– 1 rodanxa de dos dits d’ample de carbassa

– 1/2 poma royal gala

– 1 llesca de pa de pagès

– 1 llauna de tonyina amb oli d’oliva

– Sal, oli i una mica de julivert

La preparació

Rentar bé el tomàquet. Tallar-lo en quarts primer i després a trossos irregulars

Pelar el tros de ceba i tallar-la a làmines el més fines possibles

Rentar la poma, treure-li el cor i tallar-la a làmines sense pelar-la

Pelar la rodanxa de carbassa i ratllar-la amb el ratllador de forats grossos

Mesclar els ingredients

Afegir-hi la tonyina i la llesca de pa prèviament fregida i tallada a quadrats

Amanir al gust amb sal, oli i una mica de julivert.

 

Bon profit!

 

Bunyols de quaresma

Malgrat no ens convenen gens, per la quantitat de Kcal que aporten….feia temps que tenia ganes de fer uns bunyols de quaresma….i avui, a les vigilies d’acabar-la m’hi he llençat de ple.

He agafat com a referència els que descriu la Carme Ruscalleda en el seu llibre “Cuinar per ser feliç” (per variar, he canviat algunes coses….jo us explico els que he fet jo, que no són exactament iguals als que explica ella).

Ingredients

– 440 ml de llet

– 50 g de llavors de matafaluga (per fer-ne una infusió amb aigua)

– 250 ml d’aigua (per fer la infusió de la matafaluga)

– 35 g de sucre

– 250 g de farina

– 4 ous

– Un polsim de vainilla en pols

– Oli d’oliva per fregir-los

– Sucre per arrebossar-los

Preparació

Preparem una infusió de matafaluga (afegim dins de l’aigua i ho posem a escalfar fins que arrenqui el bull).

Mesclem en un cassó la llet, 90 ml de la infusió de matafaluga (colada) i el sucre i ho posem al foc fins que bulli.

Dins del bol del robot de cuina hi posem la farina (passada prèviament per un sedàs, per eliminar-ne les pedres grosses) i la vainilla.

Un cop la llet arrenca el bull l’afegim de cop sobre la farina del bol i comencem a amassar amb el robot.

Un cop veiem que la mescla és homogènia hi anem afegint els ous (sense deixar de remenar) un a un, esperant que la massa absorbeixi completament l’ou que hem afegit abans d’afegir el següent.

Ens quedarà una massa llisa, homogènia i elàstica, impossible de moldejar amb els mans.

Posem oli abundant en una paella i escalfem a una temperatura mitjana per poder fregir els bunyols (jo he posat la vitro a intensitat 7). A manca d’una mànega pastelera adequada, jo els he afegit amb l’ajuda d’una cullera, i m’han quedat amb formes irregulars.

Fregir-los fins que estiguin completament daurats (si la massa està ben amassada es giren sols).

Un cop fregits, els col·loquem sobre paper de cuina per eliminar l’excés d’oli.

Els arrebossem amb sucre i ja els podem menjar.

El resultat ha estat una prohibició rotunda de tornar-ne a fer….però, al contrari del que podria semblar, no perquè no hagin sortit bons, sinó al contrari, n’ha sortit una bona platerada i pràcticament ens els hem acabat tots avui mateix! 😀

Bon profit!

Pesto

Es veu que pestare en italià vol dir picar o triturar. El pesto doncs és una picada que pot ser de diversos ingredients fruites, verdures, fruits secs….

El pesto genovès està fet amb base d’alfàbrega, herba aromàtica que és molt comú en la cuina italiana.

Avui he fet un pesto casolà per acompanyar uns tagliatelle frescos…..

Ingredients:

Per a 200 – 250 g de salsa

– 50 g alfàbrega

– 2 dents d’all picat

– 50 g de pinyons

– 4 – 6 cullerades d’oli d’oliva verge extra

– 50 g de formatge parmesà ratllat

– sal i pebre al gust.

Posem l’alfàbrega, l’all i els pinyons al pot de la batedora i ho triturem.

Mentre anem triturant anem afegint l’oli, per anar amorosint la mescla.

Un cop tinguem la salsa suau que buscàvem hi afegim el formatge ratllat.

Ho treballem durant uns segons i ho salpebrem al gust.

Preparem la pasta segons les indicacions del paquet que hem comprat. En el meu cas, he comprat pasta fresca que l’he posat a bullir en aigua salada abundant durant 2 minuts.

Un cop la pasta cuita l’escorrem i esbandim amb una mica d’aigua freda.

Mesclem i ja podem menjar.

Bon profit!

Espatlla de xai al forn

Cuinar al forn és molt agraït. Les receptes són relativament fàcils de fer, la cuina s’embruta menys que quan fem servir els fogons i el resultat que en surt sempre és saborós i sà.

Per fer la recepta d’avui….

Ingredients:

Una espatlla de xai

1/2 ceba

2 tomàquets de penjar

2 patates mitjanes

2 branques de farigola

1 farcellet d’herbes aromàtiques

1 gotet de vi rosat

200 ml de brou de verdures

sal, pebre i un rajolí d’oli

Mètode

Salpebrem l’espatlla i la col·loquem en una safata del forn. Hi afegim un rajolí d’oli i ho posem al forn (pre-escalfat a 200ºC).

Deixem coure uns 15 minuts per banda.

Un cop rosset per les dues bandes hi afegim les patates tallades a rodanxes, la ceba tallada a tires, els tomàquets tallats a quarts i les herbes aromàtiques.

Deixem coure uns 20 minuts més i hi afegim el gotet de vi.

Deixem coure 10 minuts per banda i hi afegim el brou.

Després de 10-15 minuts més per banda, el xai ja es pot donar per cuit.

Bon profit!

Peix al forn a l’estil pescadors

Avui us comparteixo una d’aquelles receptes que utilitzen la “senzillesa” com a font de potenciació del sabor i conservació de l’essència dels ingredients.

Els ingredients que he utilitzat:

– 1 o 2 rodanxes de lluç per cadascú

– Anelles de calamar

– 2 gambes per cap

– 150 ml d’oli

– Sal

Es pot afegir rap, closca….etc….

Pre-escalfem el forn a 180-200ºC

Salem els ingredients, sense assecar-los, i els col·loquem en una safata de forn.

Posem l’oli en una paella al foc fins que arribi a ebullició.

Escaldem el peix amb l’oli bullent.

Col·loquem la safata al forn i deixem coure uns 10 minuts, o fins que veiem el peix cuit.

Un cop cuit, ja està llest per servir.

El plat és saníssim….senta bé als estómacs més delicats….però té un punt temptador….el suquet que en resulta és deliciós i es fa irresisible acompanyar-lo amb una bona dosi de pa per sucar  😀

Bon profit!

Carxofes farcides de ceps i pernil

Comencem un nou any….amb un sac ple de propòsits, amb 365 oportunitats noves per endavant….i potser amb alguns quilets de més…. 😀 ….i què millor que iniciar-lo amb una recepta amb una de les meves verdures preferides, la carxofa! (M’encanten!!)

Ingredients:

– Carxofes (3 o 4 per persona)

– 1/2 ceba

– 15 g de ceps secs

– 1/2 copeta de vi blanc

– 1 lonxa de pernil salat

– 1 cullerada de farina

– Llet

– Formatge parmesà

 

Netegem les carxofes (treient les peles externes i tallant una mica els troncs) i les posem a bullir en aigua (a la que li hem afegit un polsim de sal) durant uns 15 min. (Fins que siguin toves).

Els ceps els hem d’hidratar prèviament, pel que els posem en remull en aigua tèbia durant uns 15 minuts.

Un cop les carxofes són cuites, les deixem sobre paper de cuina per treure’n l’excés d’aigua.

Amb l’ajuda d’una cullera les buidem per dins i en guardem el que treiem per més endavant. Les col·loquem en una safata de forn i les reservem.

En una paella hi posem una mica d’oli (d’oliva verge) i hi daurem la ceba tallada a dauets petits a foc lent (per evitar que se’ns cremi).

Un cop daurada hi afegim els cors de carxofa picadets.

Hi afegim els ceps un cop esbandints i el pernil, ambdòs també talladets a trossets petits.

Li donem a tot plegat un parell de voltes i hi afegim el vi blanc.

Ho deixem coure a foc lent fins que hagi reduït tot el vi.

Ho rectifiquem de sal (al gust) i hi afegim la cullerada de farina.

Ho remenem fins que la farina estigui totalment integrada a la mescla i hi anem afegint, a poc a poc, la llet fins que la mescla agafi consistència de beixamel.

Farcim les carxofes amb la mescla que acabem de preparar.

Ratllem una mica de formatge parmesà i l’espolsem per sobre de les carxofes.

Gratinem uns 5 minuts i ja podem servir.

Bon profit! i Bon any!

Bombons casolans

Sóc més de salat que de dolç…..però ara que arriba el Nadal i que tot fa olor d’alegria i bons propòsits, sembla que el dolç acompanya més.

Volia provar de fer turrons, però al final m’he decantat per fer uns bombons, tipus Ferrero Rocher, casolans.

Ingredients:

– Avellanes senceres (tantes com bombons vulguem fer)

– Avellanes triturades

– Neules (un parell)

– Xocolata per fondre

– Nocilla o Nutela

– 2 o 3 cullerades de llet

Untem cadascuna de les avellanes senceres amb una mica de nocilla, fins cobrir-ne tota la superfície.

Triturem les neules fins convertir-les en una pols fina i arrebossem les avellanes untades de nocilla amb la pols de neula. (Per fer 15 bombons, he utilitzat 2 neules)

Les deixem a la nevera per a que es mantinguin fredes mentre anem preparant la resta.

Fonem la xocolata amb un parell o 3 de cullerades de llet al bany maria.

Hi mesclem les avellanes que hem triturat prèviament (no massa triturades per a que es mantingui la textura) i la deixem refredar per a que li augmenti una mica la consistència.

Agafem les avellanes arrebossades que tenim guardades a la nevera i les cobrim amb la xocolata que tenim fosa i freda. (L’operació és una mica complicada…a falta d’estris adequats, la cuina i les mans realment queden bruts de pel·lícula).

Jo he posat el preparat dins d’un farcellet de paper d’alumini, però suposo que al mercat hi deuen haver infinitat de motlles i motllets que poden anar molt millor.

Deixar al congelador durant un parell d’hores.

Un cop passat el temps de refredament la xocolata ha recuperat la seva consistència inicial i el bombó ja es pot donar per acabat.

Bon profit!