Pa d’olives

M’encanta fer pa….S’omple la casa d’una oloreta de caliu que em té el cor robat….mmmmm…..Avui he provat de fer-ne un d’olives, i realment, el contrapunt de les olives li dóna un toc molt interessant….posem-s’hi!

Per fer-lo he utilitzat 500 g de farina, 300 ml d’aigua (en funció de la força de la farina que utilitzem, necessitarem més o menys aigua), 25 g de llevadura fresca, 50 g d’olives verdes, 50 g d’olives negres i 8 g de sal.

Dissolem primer la llevadura i la sal dins l’aigua, i després ho afegim sobre la farina. Ho amassem bé, fins que quedi una massa llisa i que no s’enganxi a les mans (allò que dèiem de la força de la farina ho veurem en aquest punt, i pot ser que hàgim de corregir les quantitats de farina o d’aigua en funció d’això). Un cop tinguem la boleta ben pastada, li podem afegir les olives, prèviament escorregudes i tallades a trossets petits. Amb l’addició de les olives, aprofitarem per tornar a amassar el pa (sempre fins que tinguem una massa homogènia que no s’enganxi a les mans).

Deixem reposar. El repòs és una altra variable influent en la qualitat del pa que obtindrem, i està lligada directament amb la quantitat de llevadura que hi hem posat. A més llevadura necessitarem menys repòs. Com tot en aquesta vida, com més a poc a poc puguem anar (això dependrà dels atrafegs als que estem aferrats…) més bo ens quedarà el pa. Jo he anat pel dret i hi he posat molta quantitat de llevadura, pel que amb una horeta de repòs ja n’he tingut prou, si podem deixar reposar la massa fins al dia següent (en nevera i tapada amb plàstic), amb 7 g de llevadura en tindrem prou.

Un cop tinguem la massa reposada, precalentem el forn a 250ºC i hi posem a l’interior un recipient (resistent a la calor… :D) que contingui draps humits. Un cop tinguem el forn calent, baixem la temperatura a 220ºC i posem el pa a coure. Triga uns 12 – 15 minuts.

Bon profit!!

Cruixent de pa amb tomàquet i pernil

Avui us presento el nostre plat més tradicional, el que està a primera plana de la nostra tradició culinària, i que a vegades ens identifica com a poble, transformat en canapè. És la meva proposta per la convocatòria d’aquest mes de memòries d’una cuinera.

La veritat és que he estat treballant amb una altra proposta, una mica més avantguardista, però no m’ha sortit bé, o almenys no tan bé com jo volia (aquesta us l’explicaré quan la trobi….que la trobaré! A tossuda no em guanya ningú :D), i no sé si per rabieta o per frustració, he acabat canviant la modernitat absoluta per la tradició, també absoluta.

Els ingredients són els clàssics, pa, tomàquet i pernil (També necessitarem ou batut)…el canapè serà complet a nivell alimentari, hidrats, proteïnes i vitamines…i la preparació? Doncs posem-s’hi!

Primer agafem el pa i el triturem amb la picadora. Jo l’he triturat més aviat poc, perquè he pensat que seria interessant poder notar la textura del pa, no només amb el gust sinó també amb el tacte.

El tomàquet el tallem a daus petits i l’amanim amb sal i un bon raig d’oli d’oliva verge extra….(opcional, podem afegir uns dauets, molt petits, d’all)

Estenem el tall de pernil, hi afegim al mig els dauets de tomàquet amanit, fem un farcellet amb els dits, ho suquem amb l’ou batut i ho arrebossem en el pa recent triturat. Ho fregim i ho deixem refredar sobre paper de cuina. (La propera vegada que en faci , malgrat no els he trobat greixosos,  provaré de fer-los gratinats, per evitar l’excés d’oli…ja us ho explicaré)

Ja em direu què us semblen…..bon profit!

Torrades escaldades

Recepta ultra senzilla, saludable, lleugera i digestiva…..per fer quan tinguem l’estómac una mica revoltat i tinguem enyorança dels vells temps, quan érem petits….

Només necessitem pa (indiferent si és sec o és del dia), sal, oli, aigua i farigola.

Torrem el pa, el posem al plat i li afegim un raig oli (d’oliva extra verge, per suposat!) i unes rametes de farigola seca.

Bullim aigua amb sal.

Quan l’aigua bulli escaldem les torrades.

Per mi, resulta especialment agradable l’oloreta de farigola que desprenen les torrades, i m’encanta trencar-les trucant amb la cullera!

Per cert, si podeu anar a collir la farigola vosaltres, millor que millor (com tot!). Si la colliu el dia de divendres sant, no li cauran les flors!