Spaguettis mariners

Necessitem una ceba petita, una pastanaga, 100 g de xampinyons, 150 ml de vi blanc, 5 o 6 gambes, 10 o 12 cloïsses de les grosses, tomàquet triturat (unes 5 o 6 cullerades), spaguettis (jo en faig uns 90 g de pasta seca per cadascun…més o menys), sal i oli.

Piquem la ceba a cubs petits, i la coem amb un rajolí d’oli i a foc molt lent fins que sigui rossa. Un cop rossa, hi afegim la pastanaga ratllada i els xampinyons tallats a bastonets petits. Ho sofregim fins que les verdures siguin cuites.

Hi afegim les cullerades de tomàquet i ho deixem coure una mica més. Quan el tomàquet comenci a enrossir hi afegim les cloïsses (que s’obrin a la mateixa paella i que amoroseixin el guisat amb el seu aroma mariner). Un cop obertes, podem afegir-hi el vi i deixar que, tot fent xup-xup, es vagi consumint. Quan s’hagi consumit pràcticament tot el vi, hi afegim les gambes, crues, pelades i tallades a trossos. Rectifiquem de sal i hi donem un parell de voltes. Quan les gambes estiguin cuites (no trigaran massa) parem el foc i ho reservem per més endavant.

Posem una olla gran amb aigua abundant al foc. Quan arrenqui el bull hi afegim la sal i la pasta. Deixem bullir segons indicacions del proveïdor i quan estigui al dente, retirem del foc i colem.

Mesclem la pasta cuita amb el sofregit que hem reservat abans i ja tenim un plat de pasta bona per ser degustat.

Que vingui de gust!

Minestra de verdures

Avui, per sopar, he menjat minestra de verdures….en part responent a la convocatòria del Memòries d’una cuinera d’aquest mes, i en part, perquè aquest plat fa hivern….mmmm…..posem-s’hi!

He utilitzat, per dues persones, una carxofa, 4 espàrrecs, un grapat de pèsols, un grapat de mongetes tendres, una pastanaga, una patata petita, una branqueta d’api, arròs (3 grapats), brou de pollastre (uns 300 ml), sal.

Primer he tallat les verdures a trossos petits i les he bullit en una olla amb aigua i sal. Quan han estat cuites (en aquest punt hagués pogut jugar amb diferents temps de cocció per cada verdura, per aconseguir varietat de textures, però avui no tenia temps….) les he colat i les he reservat.

En un cassó adequat hi he afegit el brou (que vaig preparar ahir) i hi he posat a coure l’arròs (com per fer arròs bullit), quan l’arròs ha estat cuit, hi he afegit les verdures, ho he remenat, i ho he servit, ben calentet.

Boníssim!

Pa d’olives

M’encanta fer pa….S’omple la casa d’una oloreta de caliu que em té el cor robat….mmmmm…..Avui he provat de fer-ne un d’olives, i realment, el contrapunt de les olives li dóna un toc molt interessant….posem-s’hi!

Per fer-lo he utilitzat 500 g de farina, 300 ml d’aigua (en funció de la força de la farina que utilitzem, necessitarem més o menys aigua), 25 g de llevadura fresca, 50 g d’olives verdes, 50 g d’olives negres i 8 g de sal.

Dissolem primer la llevadura i la sal dins l’aigua, i després ho afegim sobre la farina. Ho amassem bé, fins que quedi una massa llisa i que no s’enganxi a les mans (allò que dèiem de la força de la farina ho veurem en aquest punt, i pot ser que hàgim de corregir les quantitats de farina o d’aigua en funció d’això). Un cop tinguem la boleta ben pastada, li podem afegir les olives, prèviament escorregudes i tallades a trossets petits. Amb l’addició de les olives, aprofitarem per tornar a amassar el pa (sempre fins que tinguem una massa homogènia que no s’enganxi a les mans).

Deixem reposar. El repòs és una altra variable influent en la qualitat del pa que obtindrem, i està lligada directament amb la quantitat de llevadura que hi hem posat. A més llevadura necessitarem menys repòs. Com tot en aquesta vida, com més a poc a poc puguem anar (això dependrà dels atrafegs als que estem aferrats…) més bo ens quedarà el pa. Jo he anat pel dret i hi he posat molta quantitat de llevadura, pel que amb una horeta de repòs ja n’he tingut prou, si podem deixar reposar la massa fins al dia següent (en nevera i tapada amb plàstic), amb 7 g de llevadura en tindrem prou.

Un cop tinguem la massa reposada, precalentem el forn a 250ºC i hi posem a l’interior un recipient (resistent a la calor… :D) que contingui draps humits. Un cop tinguem el forn calent, baixem la temperatura a 220ºC i posem el pa a coure. Triga uns 12 – 15 minuts.

Bon profit!!

Truita d’albergínia escalivada

Avui em venia de gust menjar albergínies…m’encanten les albergínies!! Pensant, pensant….he decidit fer-ne una truita, però no em venia de gust un sopar massa carregós (les albergínies absorbeixen molt oli….) pel que he acabat decidint de provar de fer una truita d’albergínia escalivada….Posem-s’hi!

Per a dues persones he utilitzat, tres albergínies, tres ous, formatge de cabra, un allet tendre, sal i oli.

Primer he escalivat les albergínies, posant-les a sobre el foc directament per a que se’n cremés la pell completament. Un cop han estat escalivades, les he deixat en una bossa durant una estona per a que es refredessin. Les he pelat i les he reservat per fer la truita.

He daurat una mica l’all tendre tallat a rodanxes petites a la paella on volia fer la truita. He afegit l’albergínia tallada a trossos i el formatge de cabra esmicolat. He rectificat de sal i hi he afegit els ous batuts. Gira i tomba i ja tenim la truita feta.

Boníssima!

Bon profit!

Carxofes gratinades

Avui us proposo un plat molt sa, molt bo i molt senzill de fer…unes carxofes gratinades, aptes per tots els paladars….fins i tot, dels més petits…

Necessitem un parell de carxofes per cadascú, pernil salat i formatge parmesà ratllat.

Bullim les carxofes tallades a llesques en aigua amb un punt de sal. Un cop fetes, les escorrem i les col·loquem a la safata del forn.

Els hi posem per sobre el pernil tallat a tires i el formatge parmesà ratllat (quantitats al gust).

Gratinem al forn i ja estan llestes per menjar.

Bon profit!!!

Patates estofades amb sípia i bolets

Necessitem un parell o tres de patates (depenent de la mida), una sípia bruta (amb la seva bossa de salsa), un pot de bolets variats, mitja ceba, una copa de vi blanc, 500 ml de brou, sal i oli.

Piquem la ceba ben fina i la posem a daurar a foc molt lent en la cassola on farem l’estofat. Quan sigui rossa hi afegim la sípia tallada a trossets. Quan s’hagi estovat la sípia hi podem afegir els bolets prèviament esbandits i també tallats a trossets.

Quan els bolets comencin a estar cuits hi afegim la salsa de la sípia. Li donem un parell de voltes i hi afegim les patates tallades a daus.

Les deixem sofregir una mica amb tota la mescla i quan comencin a enrossir hi afegim la copa de vi.

Deixem fer xup-xup fins que s’hagi begut pràcticament tot el vi. Rectifiquem de sal i hi afegim el brou. Ho deixem a foc molt lent fins que les patates siguin toves i quedi poc suc. (Si és necessari tornem a rectificar de sal).

Bon profit!

Calçots Farcits

Ara que és temps de fred i de calçots, totes les propostes són bones per jugar i gaudir d’aquesta ceba tan típica de la nostra terra.

Necessitem 4 o 5 calçots, un pot de bolets variats, 6 gambes, una ceba, 4 cullerades de tomàquet triturat, farina, sal i aigua.

Primer posem els calçots, nets, a bullir en una olla amb aigua amb sal.

Per preparar el farciment, piquem la ceba el més fina possible i la posem a daurar a la cassola a foc molt lent. Quan estigui rossa hi afegim els bolets (ben nets i ben escorreguts) tallats a trossets petits i els deixem coure a foc lent. Afegim les gambes pelades i tallades a trossos i després de donar-los un parell de voltes hi afegim el tomàquet triturat i ho deixem coure uns 10 minuts.

Rectifiquem de sal, hi afegim una culleradeta de farina i aigua suficient per a que quedi una massa lligada. Reservem.

Un cop tenim els calçots bullits (quan siguin tovets) els escorrem i un cop freds (ens facilitarà la manipulació) els preparem per farcir-los. Els tallem amb cura de través amb el ganivet, i en separem amb cura les làmines. Depenent de la mida del calçot, podrem fer d’un a dos farcellets.

Agafem un parell o tres de làmines i les posem, en forma de creu, sobre un altre parell o tres de làmines. Posem una mica de farciment al quadrat del mig i dobleguem els extrems de la creu sobre si mateixos.

Per tal de segellar-los jo he preparat una tempura, els he arrebossat i els he fregit.

Bon profit!

Mandonguilles de lluç i gambes

Necessitem uns 200 g de lluç, 5 o 6 gambes, una ceba petita, un ou, 50 g de pa, llet, julivert i pa ratllat.

Traiem, amb cura, les espines del lluç i l’esmicolem amb els dits. Les gambes, per altra banda, les pelem (en cru) i les tallem a trossets.

Coem, a foc molt lent, la ceba picada el més fina possible (jo he utilitzat la batedora). Quan és rossa, hi afegim el lluç esmicolat i els trossos de gambes. Ho saltegem tot una mica, rectifiquem de sal i li donem un toc de verd amb una mica de julivert. Deixem refredar.

En un plat de sopa hi posem llet i el pa esmicolat per a que s’estovi. Un cop tenim el peix fred, ho barregem tot.

Hi afegim l’ou, en cru, i seguim barrejant.

Afegim pa ratllat fins que la mescla té prou consistència com per agafar-la amb les mans sense embrutar-nos.

Fem pilotetes i les fregim en oli.

Per llepar-s’hi els dits……Bon profit!