Amanida de colors amb ou poché

Els vegetals són  aliments que contenen  fibra, vitamines, minerals, hidrats de carboni i substàncies antioxidants, i potser per aquesta gran varietat nutricional que ens aporten, si en mengem, no només tenim millor salut, sinó que sentim que tenim més energia i estem de més bon humor.

Els experts en el tema, recomanen de menjar vegetals dues vegades al dia, combinant-ne la ingesta en cru (amanides) i en cuit.

Una bona amanida, hauria de contenir varietats diferents de productes vegetals, per allò que diem de les sinergies i del que no porta un ho porta l’altre, i pel que tinc entès, una bona forma de saber si l’amanida porta prou varietat de vegetals, és fixant-se en els colors. Diuen que per anar bé, hem de seleccionar vegetals de tres colors diferents.

En aquest cas l’amanida porta magrana (és vermella perquè conté flavonoides (entre altres) amb acció antioxidant i antisèptica), pastanaga (és taronja perquè conté beta-carotè, substància que un cop dins de l’organisme es transforma en vitamina A, que també és antioxidant i que té una influència molt alta en la visió, el bon estat de la pell i el sistema de defenses), i enciam (en aquest cas molta fibra i molta aigua).

L’amanida va acompanyada de proteïnes d’origen animal, que venen de la cansalada, passadeta per la paella fins arribar a aquella textura cruixent i l’ou poché.

Per preparar l’ou poché, necessitem  un ou (:D), aigua bullint, una mica de paper film transparent, una pinça i una mica de mantega.

Agafem el film transparent i el suquem amb una mica (no gaire) de mantega per evitar que l’ou s’adhereixi al film. Col·loquem el film en un gotet o tassa (el recipient només farà de suport i ens permetrà fer bossa amb el film sense que ens hi fem mal) i hi aboquem el contingut de l’ou a dins (amb cura de que no es trenqui el rovell). Tanquem l’ou dins del film amb la pinça i el posem en aigua bullint durant 3-4 minuts. Passat aquest temps, podem treure l’ou de dins del film i el tindrem amb la clara dura i el rovell per sucar-hi pa.

Podem amanir al gust, bé acompanyant la sal i l’oli d’oliva sagrats amb una crema de vinagre de mòdena o bé utilitzant algun oli de fruits secs.

Molt completa i per llepar-se’n els dits.

Canelons de bolets i conill

Avui per dinar he fet canelons. Tenia mig conill i una mica de cansalada al congelador, que m’havien sobrat d’altres menjades, i un cistell ple de camagrocs que vam collir ahir a la muntanya…i m’he decidit a canviar la recepta típica que sempre utilitzo per fer canelons (la dels canelons tradicionals).

Pel farciment he utilitzat el següent: 200 g de conill desossat, 200 g de cansalada, 200 g de camagrocs, 200 g de ceba.

Primer he picat la ceba i l’he posat amb una mica d’oli en una cassola a enrossir a foc lent. Quan ha estat rossa li he afegit la carn de conill i la cansalada tallada a trossos petits. Un cop rossa li he afegit els camagrocs ben nets i ho he deixat coure a foc lent fins que la mescla s’ha begut tota l’aigua que han deixat anar els bolets.

Ho he triturat tot amb la picadora, ho he rectificat de sal i hi he posat una mica de llet (molt poca) per amorosir-ho una mica.

Per la beixamel he posat a coure en un cassó una mica de ceba amb oli (mitja ceba petita) i 50 g de camagrocs. Quan s’han begut l’aigua hi he afegit uns 150 ml de llet, ho he rectificat de sal i ho he deixat bullir una mica.

Un cop freda la llet de camagrocs l’he triturat amb el turmix, li he afegit 100 ml més de llet, i he preparat una beixamel amb els 30g de maizena corresponents.

La resta, com és habitual: Bullir les plaques de canelons amb aigua abundant uns 12-15 minuts. Escórrer-les i posar-les planes sobre un drap. Omplir-les amb el farciment. Enrotllar-les, posar-les a la safata del forn, cobrir-les amb la salsa beixamel, ratllar una mica de parmesà per sobre i gratinar al forn.

Espectaculars!