Arròs venere amb camagrocs

L’arròs venere és un arròs completament negre amb (segons la informació que hi ha al paquet que he comprat)  moltes propietats nutricionals, entre les quals està el seu alt contingut en sals minerals, magnesi, fòsfor i seleni, elements essencials pel bon funcionament del nostre organisme. És un arròs integral, provinent de la Xina, que antigament estava prohibit, donat que per les seves propietats nutricionals i afrodisíaques només n’estava permès el consum a l’emperador.

Fa temps, en un programa de cuina de la tele, vaig veure un plat amb arròs venere…i aquell arròs amb tan caràcter no em va deixar indiferent. Vaig buscar-lo en aquell moment, en diferents botigues d’alimentació i no vaig ser capaç de trobar-lo, fins que em vaig donar per vençuda i em vaig oblidar de l’esmentat arròs.

L’altre dia vaig trobar-lo, per casualitat, en un supermercat Bonpreu, i no em vaig poder estar de comprar-lo per tastar aquella recepta que em va encuriosir aquell dia, de no recordo quan…..Amb l’arròs a la mà, i amb uns quants camagrocs dels que encara queden de la cistella que vam collir aquest dissabte, he confeccionat la meva pròpia versió de l’esmentada recepta, o almenys, del que en recordo…..;P

Per fer aquest plat (per 2 persones) he utilitzat, uns 200g d’arròs venere,  una ceba petita, mig pebrot verd, mitja dent d’all, dues cullerades de tomàquet triturat, uns 70 g de camagrocs, una sípia petita (bruta) i uns 700 ml de brou.

Primer piquem la ceba a dauets el més petits possible i els posem a la paella a foc molt lent. Quan la ceba està rossa i tova hi afegim la sípia tallada a daus i el pebrot i els deixem coure fins que són tous. Hi afegim els camagrocs ben nets i els deixem coure també fins que s’hagin begut l’aigua que deixen anar. Hi afegim les dues cullerades de tomàquet, l’all i la salsa de la sípia i ho deixem sofregir fins que està ros.

Un cop fet el sofregit hi afegim l’arròs (jo li afegeixo dues tasses d’arròs), li donem un parell de voltes i hi afegim el brou. Deixem coure a foc lent fins que s’ha begut tota l’aigua. (Si tastem l’arròs en aquest punt i encara és dur, li afegim més brou fins que estigui cuit). Rectifiquem de sal a mitja cocció del brou.

Bon profit!

Canelons de bolets i conill

Avui per dinar he fet canelons. Tenia mig conill i una mica de cansalada al congelador, que m’havien sobrat d’altres menjades, i un cistell ple de camagrocs que vam collir ahir a la muntanya…i m’he decidit a canviar la recepta típica que sempre utilitzo per fer canelons (la dels canelons tradicionals).

Pel farciment he utilitzat el següent: 200 g de conill desossat, 200 g de cansalada, 200 g de camagrocs, 200 g de ceba.

Primer he picat la ceba i l’he posat amb una mica d’oli en una cassola a enrossir a foc lent. Quan ha estat rossa li he afegit la carn de conill i la cansalada tallada a trossos petits. Un cop rossa li he afegit els camagrocs ben nets i ho he deixat coure a foc lent fins que la mescla s’ha begut tota l’aigua que han deixat anar els bolets.

Ho he triturat tot amb la picadora, ho he rectificat de sal i hi he posat una mica de llet (molt poca) per amorosir-ho una mica.

Per la beixamel he posat a coure en un cassó una mica de ceba amb oli (mitja ceba petita) i 50 g de camagrocs. Quan s’han begut l’aigua hi he afegit uns 150 ml de llet, ho he rectificat de sal i ho he deixat bullir una mica.

Un cop freda la llet de camagrocs l’he triturat amb el turmix, li he afegit 100 ml més de llet, i he preparat una beixamel amb els 30g de maizena corresponents.

La resta, com és habitual: Bullir les plaques de canelons amb aigua abundant uns 12-15 minuts. Escórrer-les i posar-les planes sobre un drap. Omplir-les amb el farciment. Enrotllar-les, posar-les a la safata del forn, cobrir-les amb la salsa beixamel, ratllar una mica de parmesà per sobre i gratinar al forn.

Espectaculars!

Fricandó de vedella i camagrocs

Per un plat per 2 persones, necessitem 300g de vedella  (demaneu a la carnissera que us posi un tall tendre i melós), una ceba grossa, 2 o 3 tomàquets petits i madurs, vi blanc (250 ml) , camagrocs, brou de carn (500 ml) , sal, farigola i farina.

Saleu els talls de farina, enfarineu-los i fregiu-los en la cassola on fareu el fricandó. Retireu quan estiguin rossos.

Al mateix oli de fregir la vedella, afegiu-hi la ceba tallada a trossos grossos i les branques de farigola i deixeu enrossir la ceba a foc lent. Un cop rossa afegiu-hi el tomàquet, també tallat a trossos grossos i deixeu que es torni tou i que expulsi tota la polpa.

Afegiu-hi una mica de farina i el vi blanc i deixeu fer xup-xup fins que es redueixi pràcticament tot el volum. Afegiu una part del brou i retireu de la cassola, per tornar-hi a afegir els talls de vedella i per mullar-los amb el caldo resultant del xup-xup anterior, passat prèviament per un colador xinés.

Afegiu els bolets a la cassola i la resta de brou.

Deixeu guisar, a foc molt lent, fins que el conjunt hagi reduït el volum 2/3 parts.

I ja teniu un plat a punt per sucar-hi pa.