Amanida de tomàquet, poma i carbassa

AmanidaTomàquet_carbassa_poma

Estem just encentant el mes de juny i les temperatures s’han enfilat força, contradint en algun moment el refrany popular…..(hasta el 40 de mayo…..). No vull entrar en discussions sobre comparatives i estadístiques per saber si aquest any fa més calor que l’any passat o si ha començat abans o després….el cas és que ha començat a fer calor, i que ve de gust menjar coses fresques i lleugeres.

Avui per sopar m’ha vingut de gust preparar aquesta amanida sana i refrescant que m’ha agradat molt i que per això he decidit compartir-vos.

Ingredients (2 pax)

– 1 i 1/2 tomàquet d’amanir

– 1/4 de ceba petita (també de les d’amanir)

– 1 rodanxa de dos dits d’ample de carbassa

– 1/2 poma royal gala

– 1 llesca de pa de pagès

– 1 llauna de tonyina amb oli d’oliva

– Sal, oli i una mica de julivert

La preparació

Rentar bé el tomàquet. Tallar-lo en quarts primer i després a trossos irregulars

Pelar el tros de ceba i tallar-la a làmines el més fines possibles

Rentar la poma, treure-li el cor i tallar-la a làmines sense pelar-la

Pelar la rodanxa de carbassa i ratllar-la amb el ratllador de forats grossos

Mesclar els ingredients

Afegir-hi la tonyina i la llesca de pa prèviament fregida i tallada a quadrats

Amanir al gust amb sal, oli i una mica de julivert.

 

Bon profit!

 

Carxofes farcides de ceps i pernil

DSC_0705

Comencem un nou any….amb un sac ple de propòsits, amb 365 oportunitats noves per endavant….i potser amb alguns quilets de més…. 😀 ….i què millor que iniciar-lo amb una recepta amb una de les meves verdures preferides, la carxofa! (M’encanten!!)

Ingredients:

– Carxofes (3 o 4 per persona)

– 1/2 ceba

– 15 g de ceps secs

– 1/2 copeta de vi blanc

– 1 lonxa de pernil salat

– 1 cullerada de farina

– Llet

– Formatge parmesà

 

Netegem les carxofes (treient les peles externes i tallant una mica els troncs) i les posem a bullir en aigua (a la que li hem afegit un polsim de sal) durant uns 15 min. (Fins que siguin toves).

Els ceps els hem d’hidratar prèviament, pel que els posem en remull en aigua tèbia durant uns 15 minuts.

Un cop les carxofes són cuites, les deixem sobre paper de cuina per treure’n l’excés d’aigua.

Amb l’ajuda d’una cullera les buidem per dins i en guardem el que treiem per més endavant. Les col·loquem en una safata de forn i les reservem.

En una paella hi posem una mica d’oli (d’oliva verge) i hi daurem la ceba tallada a dauets petits a foc lent (per evitar que se’ns cremi).

Un cop daurada hi afegim els cors de carxofa picadets.

Hi afegim els ceps un cop esbandints i el pernil, ambdòs també talladets a trossets petits.

Li donem a tot plegat un parell de voltes i hi afegim el vi blanc.

Ho deixem coure a foc lent fins que hagi reduït tot el vi.

Ho rectifiquem de sal (al gust) i hi afegim la cullerada de farina.

Ho remenem fins que la farina estigui totalment integrada a la mescla i hi anem afegint, a poc a poc, la llet fins que la mescla agafi consistència de beixamel.

Farcim les carxofes amb la mescla que acabem de preparar.

Ratllem una mica de formatge parmesà i l’espolsem per sobre de les carxofes.

Gratinem uns 5 minuts i ja podem servir.

Bon profit! i Bon any!

Xips de verdures

Xips

Ja s’han acabat les vacances. Els menuts han retrobat les cares dels seus companys d’escola i han encetat hàbits coneguts que fan olor de nou. Després de les vacances revitalitzadores, ens deixem acollir per la rutina que ho torna a deixar tot al seu lloc i entrem en un procés d’adaptació exprés, que cada cop se’m fa més difícil de superar. Déu ser que em faig gran!

El cas és que per donar-li la benvinguda a la normalitat, he decidit preparar un acompanyament senzillíssim de fer i boníssim de menjar tan per grans com per petits, sobretot pels petits, que sembla que tenen menys predilecció per les verdures.

Els ingredients són al gust, en aquest cas jo he escollit albergínies, pastanagues i patates, malgrat aquestes no són verdures.

Les he laminat el més finament que he pogut, per les pastanagues he utilitzat un pelador i les patates i les albergínies les he laminat a mà amb l’ajuda d’un ganivet ben esmolat.

He fregit les làmines en abundant oli calent. Un cop daurades pels dos costats les he posat sobre paper de cuina per eliminar l’excés d’oli i les he salat.

Ho he servit com a guarnició d’un plat de carn.

Bon profit! i feliç nova temporada!

Carxofes gratinades

CarxofesGratinades

Avui us proposo un plat molt sa, molt bo i molt senzill de fer…unes carxofes gratinades, aptes per tots els paladars….fins i tot, dels més petits…

Necessitem un parell de carxofes per cadascú, pernil salat i formatge parmesà ratllat.

Bullim les carxofes tallades a llesques en aigua amb un punt de sal. Un cop fetes, les escorrem i les col·loquem a la safata del forn.

Els hi posem per sobre el pernil tallat a tires i el formatge parmesà ratllat (quantitats al gust).

Gratinem al forn i ja estan llestes per menjar.

Bon profit!!!

Nius de patata

Nius de patata

Per fer sis nius de patata, necessitem tres patates petites, uns 50 g de margarina, sis ous de guatlla, sal i formatge parmesà.

Coem les patates amb pell al microones o bullint-les en aigua. Quan estiguin cuites, pelar-les, i deixar-les refredar.

Aixafar la carn de la patata pelada amb una forquilla fins obtenir una pasta homogènia. Afegir-hi la mantega per amorosir-la i rectificar-la de sal al gust.

Agafar una porció de la massa i modelar-la amb la mà per fer una pilota, a la qual posteriorment li donarem forma de niu, fent un clot al mig amb el dit. Col·loquem en la safata de forn, li afegim l’ou de guatlla en cru. Afegim un polsim de sal sobre l’ou. Espolsem formatge parmesà recentment ratllat per sobre del niu. Gratinem.

Confitura de tomàquet i farigola

Confitura

Ara que arriba el Nadal i que tots intentarem vestir les nostres taules amb les nostres millors creacions, no està gens malament tenir al rebost un bon pot de confitura.

La confitura, o melmelada, és una conserva de fruita o verdura trinxada amb sucre. El procés d’elaboració és relativament senzill, i dic relativament, perquè cada fruita o cada verdura, té el seu punt.

Abans, en l’època dels nostres avis, les confitures s’utilitzaven per conservar la fruita en bon estat durant tot l’hivern. Avui en dia, que sembla que ho tinguem tot a l’abast i que, a més, tenim els minuts massa plens de coses supèrflues que ens fan creure que no tenim temps de fer res…quan ens posem a fer confitura, no és per conservar la utilitat originària del preparat, sinó que és per fer idear alguna combinació de sabors nova o per donar un toc especial a un plat tradicional.

Per fer aquesta confitura de tomàquet he utilitzat tomàquets madurs, sucre i farigola.

S’ha de dir que els tomàquets madurs eren de compra, i que de madurs o fins i tot de tomàquets en tenien poc…tot i així, la confitura ha quedat boníssima, o sigui que no m’atreveixo a imaginar com podria haver quedat si hagués pogut rescatar els tomàquets que plantava a l’era el meu padrí (avi) quan jo era petita….(snif, snif…).

Primer de tot s’han d’escaldar els tomàquets, amb aigua bullent, durant un o dos minuts, per poder pelar-los sense cap dificultat.

Un cop escaldats, els tallem en quatre parts i els traiem les llavors.

Triturem amb l’ajuda d’una batedora, o un turmix, i pesem la quantitat de carn triturada de tomàquet que tenim.

Posem en una olla el tomàquet a foc baix i el deixem coure durant uns 20 minuts per a que s’evapori l’excés d’aigua que pugui contenir el nostre triturat.

En aquest punt, afegim el sucre (600 g de sucre per cada 1 Kg de carn de tomàquet nua). Ho deixem fent xup-xup durant uns 20 minuts més aproximadament. En aquest punt hi he afegit un parell de branques de farigola per a que la melmelada agafi aquest toc de secà que em recorda tant a la meva terra.

Un cop passats els 20 minuts, comprovem la textura de la confitura, deixant-ne refredar una mica en un plat. Si és massa líquida, la deixem bullir una mica més.

Si pretenem guardar-la empotada i per tal de preservar-la de la contaminació microbiològica, es recomana que se li afegeixi una mica d’àcid cítric (el suc d’un parell de llimones per cada Kg de carn de tomàquet nua).

Un cop freda la podem envasar en un pot de vidre amb tap de rosca, omplint-la fins dalt de tot, tapant el pot i girant-lo de cap per avall per a que es faci el buit.

En aquest punt m’assalta un déjà vu (avui estic una mica nostàlgica) recordo quan era petita, no devia tenir pas massa més anys que els que té el meu fill ara, era la meva mare la que estava preparant una melmelada (segurament de poma o de prèssec). Jo que era una mica inquieta (igual que el meu fill ara), estava sempre disposada a ajudar en el que fos, i com que la meva mare no em deixava tocar la melmelada, perquè segons ella estava massa calenta (jo creia que ella no m’ho volia deixar fer…) , vaig aprofitar quan ella va sortir a estendre la roba al terrat per pujar a sobre d’una cadira, agafar el cullerot i començar a omplir els pots de vidre que tenia preparats, amb tanta mala traça que em vaig vessar tot el contingut del cullerot sobre la mà, provocant-me una cremada de ves a saber quin grau a tota la mà….el que va passar després m’ho quedo per mi. :P…

Que vingui de gust!

Tempura de verdures

Necessitem verdures que ens agradin i que es puguin ratllar (en aquest cas he utilitzat carbassó, patata i poma (roya gala), sal, farina, aigua i gracioses de paper (litines)

Ratllem les verdures i les escorrem amb l’ajuda d’un tovalló de cotó, per extreure’ls l’excés d’aigua. Les salem

Preparem la tempura barrejant l’aigua i la farina. Les proporcions dependran de la quantitat de massa que vulguem preparar i de la consistència que vaig agafant conforme l’anem remenant amb l’ajuda d’una forquilla. No pot ser ni massa espessa ni massa líquida. Si és massa espesa hi hem d’afegir aigua i si és massa líquida hi hem d’afegir farina. (És important fer la preparació amb aigua freda)

Un cop preparada la tempura al gust, afegir-hi una graciosa de paper (un sobret de cada) i remenar.

Mesclar les verdures ratllades i escorregudes dins la preparació de tempura i fregir en oli abundant, pre-escalfat prèviament.

Un cop rosses, treure-les amb l’ajuda d’una escumadora i deixar reposar les verdures sobre paper de cuina per a que absorbeixi tot l’excés d’oli.

Previous Older Entries

Les receptes del Biel

La cuina del més petit de la casa....

Mançanes (i no pomes)

embrutant-nos les mans, tastant tots els plats i.....compartint la taula

Celler-Adocse

Festes i fires de Catalunya, receptes de cuina i molt més

Jocs de cuina

Receptes per llepar-se'n els dits

ENSUCRAT

embrutant-nos les mans, tastant tots els plats i.....compartint la taula

Delícies de llimona

embrutant-nos les mans, tastant tots els plats i.....compartint la taula

Al pot petit

embrutant-nos les mans, tastant tots els plats i.....compartint la taula

La cuina de sempre

embrutant-nos les mans, tastant tots els plats i.....compartint la taula

Tasta Rutes

- RECEPTES I PROPOSTES GASTRONÒMIQUES -

Quins fogons!

Cuina sense embuts

Destapant Cassoles

embrutant-nos les mans, tastant tots els plats i.....compartint la taula

Tapa't de tapes

embrutant-nos les mans, tastant tots els plats i.....compartint la taula

Exploradorceleste's Blog

El resultado de las exploraciones celestes

gaudintdelacuina

embrutant-nos les mans, tastant tots els plats i.....compartint la taula