Ara que arriba el Nadal i que tots intentarem vestir les nostres taules amb les nostres millors creacions, no està gens malament tenir al rebost un bon pot de confitura.
La confitura, o melmelada, és una conserva de fruita o verdura trinxada amb sucre. El procés d’elaboració és relativament senzill, i dic relativament, perquè cada fruita o cada verdura, té el seu punt.
Abans, en l’època dels nostres avis, les confitures s’utilitzaven per conservar la fruita en bon estat durant tot l’hivern. Avui en dia, que sembla que ho tinguem tot a l’abast i que, a més, tenim els minuts massa plens de coses supèrflues que ens fan creure que no tenim temps de fer res…quan ens posem a fer confitura, no és per conservar la utilitat originària del preparat, sinó que és per fer idear alguna combinació de sabors nova o per donar un toc especial a un plat tradicional.
Per fer aquesta confitura de tomàquet he utilitzat tomàquets madurs, sucre i farigola.
S’ha de dir que els tomàquets madurs eren de compra, i que de madurs o fins i tot de tomàquets en tenien poc…tot i així, la confitura ha quedat boníssima, o sigui que no m’atreveixo a imaginar com podria haver quedat si hagués pogut rescatar els tomàquets que plantava a l’era el meu padrí (avi) quan jo era petita….(snif, snif…).
Primer de tot s’han d’escaldar els tomàquets, amb aigua bullent, durant un o dos minuts, per poder pelar-los sense cap dificultat.
Un cop escaldats, els tallem en quatre parts i els traiem les llavors.
Triturem amb l’ajuda d’una batedora, o un turmix, i pesem la quantitat de carn triturada de tomàquet que tenim.
Posem en una olla el tomàquet a foc baix i el deixem coure durant uns 20 minuts per a que s’evapori l’excés d’aigua que pugui contenir el nostre triturat.
En aquest punt, afegim el sucre (600 g de sucre per cada 1 Kg de carn de tomàquet nua). Ho deixem fent xup-xup durant uns 20 minuts més aproximadament. En aquest punt hi he afegit un parell de branques de farigola per a que la melmelada agafi aquest toc de secà que em recorda tant a la meva terra.
Un cop passats els 20 minuts, comprovem la textura de la confitura, deixant-ne refredar una mica en un plat. Si és massa líquida, la deixem bullir una mica més.
Si pretenem guardar-la empotada i per tal de preservar-la de la contaminació microbiològica, es recomana que se li afegeixi una mica d’àcid cítric (el suc d’un parell de llimones per cada Kg de carn de tomàquet nua).
Un cop freda la podem envasar en un pot de vidre amb tap de rosca, omplint-la fins dalt de tot, tapant el pot i girant-lo de cap per avall per a que es faci el buit.
En aquest punt m’assalta un déjà vu (avui estic una mica nostàlgica) recordo quan era petita, no devia tenir pas massa més anys que els que té el meu fill ara, era la meva mare la que estava preparant una melmelada (segurament de poma o de prèssec). Jo que era una mica inquieta (igual que el meu fill ara), estava sempre disposada a ajudar en el que fos, i com que la meva mare no em deixava tocar la melmelada, perquè segons ella estava massa calenta (jo creia que ella no m’ho volia deixar fer…) , vaig aprofitar quan ella va sortir a estendre la roba al terrat per pujar a sobre d’una cadira, agafar el cullerot i començar a omplir els pots de vidre que tenia preparats, amb tanta mala traça que em vaig vessar tot el contingut del cullerot sobre la mà, provocant-me una cremada de ves a saber quin grau a tota la mà….el que va passar després m’ho quedo per mi. :P…
Que vingui de gust!
gaudintdelacuina 