Llobarro al forn amb gavardina

Per fer aquest llobarro al forn, necessitarem un llobarro per cadascun, mig porro, una pastanaga, un pebrot verd, un ou batut, una mica de sal i una mica de farigola.

Per fer-lo al forn, l’embolcallarem amb massa brisa (veure’n la preparació  aquí), la qual farà que sigui una cocció a la papillote , en la que podrem gaudir també menjant-nos l’embolcall.

Posem-nos-hi!

La recepta la començarem a preparar a peu de peixateria, on demanarem a la peixatera que ens talli el llobarro a supremes i que el deixi ben net d’espines (Si mantinguéssim l’espina i el cap i els poséssim també dins l’embolcall, segur que el plat seria molt més gustós, però també guanyaria en dificultat per menjar-se’l, i a casa nostra som una mica maniàtics en aquest aspecte, per això he optat per l’opció més còmoda).

Un cop a casa, netegem les escates i fem un entrepà de les verdures ratllades amb les dues supremes de llobarro, prèviament salades,

presentant-lo sobre la massa brisa que ja hem preparat prèviament.

Embolcallem el llobarro amb la massa, per cobrir-lo completament, i deixem anar la nostra imaginació, per donar-li un toc més artístic i més divertit.

Un cop tenim el nostre disseny acabat, el posem en la safata, el pintem amb una mica d’ou batut  i l’introduïm al forn a uns 180-200 ºC

durant uns 35-40 minuts o fins que veiem que la massa brisa està daurada. (Per posar coses al forn, m’agrada utilitzar el paper de forn, però se m’ha acabat i encara no he tingut temps d’anar a comprar-ne…per això he decidit utilitzar paper d’alumini). Si veiem que la massa està cuita però que no es daura, podem ajudar-la una mica amb un cop de grill.

Bon profit!

Caneló de vedella farcit de verdures

M’encanta canviar les coses de lloc, redecorar, reorganitzar, redecidir…..i això és el que he fet en aquesta recepta.

Per fer cinc canelons, he utilitzat cinc escalopes de vedella, un pebrot verd i mig, 3/4 de carbassó gran, una pastanaga, mitja safata de xampinyons i mig porro, formatge parmesà, llet, sal i oli.

Primer he tallat les verdures, unes a rodanxes, les altres a tires, fent trossos no massa petits (avui em venia de gust notar les textures de cadascú). I les he sofregit plegades en una paella amb una mica d’oli d’oliva, a foc lent. Quan ja han estat al punt les he rectificat de sal.

Per altra banda he marcat les escalopes a la paella, també amb la mínima quantitat d’oli possible, per evitar que el plat fos massa carregós. Un cop cuites les reservat.

Per altra banda he preparat una beixamel amb llet i maizena.

I després ho he enllaçat tot, una mica de beixamel a les verdures, les verdures sobre el llençol de vedella, la vedella abraça les verdures, beixamel sobre el caneló de vedella, parmesà sobre la beixamel i cap al forn a gratinar.

Bon profit!

Amanida de colors amb ou poché

Els vegetals són  aliments que contenen  fibra, vitamines, minerals, hidrats de carboni i substàncies antioxidants, i potser per aquesta gran varietat nutricional que ens aporten, si en mengem, no només tenim millor salut, sinó que sentim que tenim més energia i estem de més bon humor.

Els experts en el tema, recomanen de menjar vegetals dues vegades al dia, combinant-ne la ingesta en cru (amanides) i en cuit.

Una bona amanida, hauria de contenir varietats diferents de productes vegetals, per allò que diem de les sinergies i del que no porta un ho porta l’altre, i pel que tinc entès, una bona forma de saber si l’amanida porta prou varietat de vegetals, és fixant-se en els colors. Diuen que per anar bé, hem de seleccionar vegetals de tres colors diferents.

En aquest cas l’amanida porta magrana (és vermella perquè conté flavonoides (entre altres) amb acció antioxidant i antisèptica), pastanaga (és taronja perquè conté beta-carotè, substància que un cop dins de l’organisme es transforma en vitamina A, que també és antioxidant i que té una influència molt alta en la visió, el bon estat de la pell i el sistema de defenses), i enciam (en aquest cas molta fibra i molta aigua).

L’amanida va acompanyada de proteïnes d’origen animal, que venen de la cansalada, passadeta per la paella fins arribar a aquella textura cruixent i l’ou poché.

Per preparar l’ou poché, necessitem  un ou (:D), aigua bullint, una mica de paper film transparent, una pinça i una mica de mantega.

Agafem el film transparent i el suquem amb una mica (no gaire) de mantega per evitar que l’ou s’adhereixi al film. Col·loquem el film en un gotet o tassa (el recipient només farà de suport i ens permetrà fer bossa amb el film sense que ens hi fem mal) i hi aboquem el contingut de l’ou a dins (amb cura de que no es trenqui el rovell). Tanquem l’ou dins del film amb la pinça i el posem en aigua bullint durant 3-4 minuts. Passat aquest temps, podem treure l’ou de dins del film i el tindrem amb la clara dura i el rovell per sucar-hi pa.

Podem amanir al gust, bé acompanyant la sal i l’oli d’oliva sagrats amb una crema de vinagre de mòdena o bé utilitzant algun oli de fruits secs.

Molt completa i per llepar-se’n els dits.

Boletes de verdura

Material

Rallador

Tovalló de fil

Ingredients

Carbassó

Pastanaga

Ceba

Ou

Pa ratllat

Sal

Pebre

Oli

Procediment

Rallar la ceba, la pastanaga i el carbassó

Fer un farcellet del munt de ralladures amb el tovalló de fil i esprémer per extreure l’excés d’aigua (ens permetrà treballar millor la massa)

Posar les ralladures expremudes en un bol i afegir-hi un ou (cru).

Amassar-ho

Salpebrar al gust

Anar afegint pa ratllat i anar amassant fins que quedi una bola moldejable

Agafar una part petita de la bola per fer-ne una boleta i fregir