Un altre premi…..

Malgrat ja fa molts dies que no tinc temps de publicar….fa poquet vaig rebre una sorpresa de part de la Chus i la Sandra de mansanesinopomes que em va fer moltíssima il·lusió!Em van concedir el premi “Versatile blogger” !!

Moltíssimes gràcies Chus….m’ha fet molt il·lusió rebre el vostre premi, com també llegir-vos i descobrir un altre racó ple de receptes interessantíssimes!

Acceptar aquest premi comporta tres condicions:

–Primer: donar les gràcies.

(Fet)

–Segon: descriure com ets.

Sóc una persona curiosa, creativa, tafanera (en el bon sentit de la paraula) i inquieta. M’encanta cuinar perquè cuinant puc deixar anar la meva creativitat i provar coses noves cada dos per tres, a canvi de sorprendre als que estimo i rebre les seves felicitacions o les seves critiques (sempre constructives). També m’agraden moltes altres coses, a vegades dic  de mi que sóc renaixentista, perquè no em conformo amb una sola disciplina. Sóc química de professió, professió que m’apassiona (traient la palla que normalment envolta totes les professions, és clar). També m’agrada molt llegir, escriure, cosir, fer ganxet, mitja, pintar, fer fotos i altres tipus de manualitats. M’estimo la meva terra i la meva llengua. Sóc de Lleida i com la Chus, també m’agrada lo lleidatà, encara que amb els anys que fa que visc a Barcelona ja l’he suavitzat molt més del que voldria….M’encanta el camp, passejar per la muntanya, sentir com xisclen les orenetes quan el sol se’n va a dormir, les postes de sol, jugar amb el meu fill, gaudir de sobretaules infinites fent-la petar amb els amics……etc….etc….etc…..

–Tercer: donar el premi a quinze blogs.

Aquests són els blogs que he seleccionat per aquest premi…..

suggeriments365

menjar delicious

receptes de ma casa

la cuina d’aloma

jo, cuino

si cuines….

the carbons obsession

plats guapus de l’Anna Mª

cuina ficció

cuining

dèries culinàries

suca-mulla

la cuina de la geno

culleres i forquilles

faves comptades

Moltes felicitats a tots!

Donuts casolans

Fa dies que provo de fer donuts……He provat unes quantes receptes fins que a poc a poc, a base d’anar retocant, he arribat fins aquí, on m’han quedat uns donuts prou bons i prou esponjosos.

Els ingredients (me n’han sortit 7 de grossos + les boletes dels forats…..) :

Pels donuts: 300 g de farina, 80 g de llet, 70 g d’aigua, 25 g de llevadura fresca, 1 ou, 23 g de sucre, 40 g mantega.

oli de girasol per fregir-los

Per la glassa: 2 cullerades de mantega, 3 cullerades d’aigua, 6-8 cullerades de sucre glass.

En un got posem la llet, el sucre i l’ou i ho batem amb l’ajuda d’una forquilla.

En un altre got posem l’aigua i la llevadura fresca i agitem bé amb l’ajuda d’una forquilla fins que la llevadura es dissolgui completament.

Jo he utilitzat la panificadora per amassar els ingredients, però es pot fer perfectament a mà en un bol. Afegim el contingut dels dos bols, la mantega i la farina i programem l’amassat (programa 7, 15 minuts d’amassat).

Un cop finalitzat el procés d’amassat queda una pilota esponjosa i suau. A vegades en funció de la farina o de l’aigua es requereix modificar la quantitat d’aquests dos ingredients, de forma que si quan esteu amassant queda massa mullada, enganxosa, s’ha de posar una mica més de farina, fins que es desenganxi, i si queda molt seca, els ingredients no s’agermanen, s’hi ha de posar una mica més d’aigua.

Deixem la massa reposar durant més o menys 1hora i mitja o dues. La massa en aquest temps duplica, o més, el seu volum.

Un cop reposada, la treballem una mica més, i l’estenem amb l’ajuda d’un corró fins tenir una làmina d’1-2 cm de gruix. Un cop estesa retallem rodones, amb l’ajuda d’un motllo i els traiem la rodoneta del mig, i ja tenim el nostre disseny particular dels donuts.  Els tornem a deixar reposar fins que tripliquin el seu volum (Els podem deixar al forn a 50ºC per ajudar-los a créixer).

Un cop grossos, posem en una olla una quantitat considerable d’oli de gira-sol, quan estigui calent els comencem a fregir a foc molt lent per evitar que enrosseixin massa ràpid.

Un cop fregits els deixem sobre paper de cuina per eliminar l’excés d’oli i els untem amb la glassa que haurem preparat abans.

La glassa l’he preparat mesclant l’aigua i el sucre i la mantega en un cassó, posant al foc i remenant constantment fins que tots els ingredients s’han fos. La mescla ha arrencat el bull i he tancat el foc.

Best blog

L’altre dia, vaig rebre una sorpresa de bon matí, que em va fer moltíssima il·lusió….La sorpresa va arribar de part de la Chus de Bonissim. Moltíssimes gràcies Chus!!!

M’ha concedit el premi “Best Blog” premi que consisteix en respondre un qüestionari i nominar a altres 20 blogs amb poc seguidors, com el meu, per tal de promocionar-los i animar-nos a tots plegats a seguir creient en el que fem.

El qüestionari és el següent:

1) Com va començar la vostra afició per la cuina o la pastisseria?

      Jo diria que vaig néixer amb ella. Sempre m’ha agradat tafanejar, tastar, innovar,……

2) Aquesta afició té alguna relació amb la vostra activitat professional?

     És cert que la cuina s’utilitza molta química, però estrictament parlant, la meva activitat professional no té cap relació amb la cuina.

3) Quan vau decidir crear un bloc?

    Feia temps que em rondava pel cap fer un bloc….i un dia del setembre passat vaig decidir ajuntar la meva inquietud per convertir-me en blocaire i la meva afició per la cuina…..i aquí estem!

4) Amb quina finalitat el vau crear?

     Per recopilar receptes, com al·licient per provar-ne de noves i per compartir-ho amb altres blocaires com jo

5) Creieu que és una bona manera d’intercanviar informació gastronòmica?

     A mi em sembla la millor forma.

6) Participeu periòdicament en algun concurs de blocs de cuina o pastisseria?

     No. Vaig molt curta de temps….. 😀

7) Quina és la recepta dolça que millor us surt?

     El tiramisú em surt molt bo, i els pans de pessic també….Però els dolços són la meva assignatura pendent

8) I de salada?

     Les salades se’m donen millor….

9) Teniu algun blocaire famós de referència?

     Cap en concret i tots en general. Hi ha blogs, independentment de la fama que tinguin, que són molt bons

10) En quina recepta esteu treballant ara?

      Com que sóc una mica tastaolletes, estic treballant amb vàries receptes a la vegada…algunes de dolces, altres salades…..

Blogs premiats

I aquests són els blogs que he decidit premiar. (He de dir que no ha estat tasca fàcil…)

Posarcullerada

Culinaina

Can misèries

Dèries culinàries

Betcuinetes

Cuina i gaudeix

Cuinar per als meus

Ingredients i paraules

Cuinar a quatre mans

Sucre de colors

La cuina de l’Estrella

Silvia’s lab

Panses i pinyons

Pixiecuina

Desastre a la cuina

Si cuines…

Sopa sapastra

Rolling fogons

Putinejant a la cuina

Plou formatge

Moltíssimes felicitats a tots!!!

Pa d’olives

M’encanta fer pa….S’omple la casa d’una oloreta de caliu que em té el cor robat….mmmmm…..Avui he provat de fer-ne un d’olives, i realment, el contrapunt de les olives li dóna un toc molt interessant….posem-s’hi!

Per fer-lo he utilitzat 500 g de farina, 300 ml d’aigua (en funció de la força de la farina que utilitzem, necessitarem més o menys aigua), 25 g de llevadura fresca, 50 g d’olives verdes, 50 g d’olives negres i 8 g de sal.

Dissolem primer la llevadura i la sal dins l’aigua, i després ho afegim sobre la farina. Ho amassem bé, fins que quedi una massa llisa i que no s’enganxi a les mans (allò que dèiem de la força de la farina ho veurem en aquest punt, i pot ser que hàgim de corregir les quantitats de farina o d’aigua en funció d’això). Un cop tinguem la boleta ben pastada, li podem afegir les olives, prèviament escorregudes i tallades a trossets petits. Amb l’addició de les olives, aprofitarem per tornar a amassar el pa (sempre fins que tinguem una massa homogènia que no s’enganxi a les mans).

Deixem reposar. El repòs és una altra variable influent en la qualitat del pa que obtindrem, i està lligada directament amb la quantitat de llevadura que hi hem posat. A més llevadura necessitarem menys repòs. Com tot en aquesta vida, com més a poc a poc puguem anar (això dependrà dels atrafegs als que estem aferrats…) més bo ens quedarà el pa. Jo he anat pel dret i hi he posat molta quantitat de llevadura, pel que amb una horeta de repòs ja n’he tingut prou, si podem deixar reposar la massa fins al dia següent (en nevera i tapada amb plàstic), amb 7 g de llevadura en tindrem prou.

Un cop tinguem la massa reposada, precalentem el forn a 250ºC i hi posem a l’interior un recipient (resistent a la calor… :D) que contingui draps humits. Un cop tinguem el forn calent, baixem la temperatura a 220ºC i posem el pa a coure. Triga uns 12 – 15 minuts.

Bon profit!!

Dinar de Nadal

El capvespre s’acosta. Les ombres creixen a poc a poc. El sol, deixant el cel rogenc, s’acomiada de la lluna, amb un petó fugisser que testimonia, altre cop, el seu amor impossible. El poble comença a arreplegar-se. Al fons, la filera de llums vermelles serpenteja al ritme que els conductors, cansats, enfilen, com cada dia, el retorn a casa seva.

Jo, ho contemplo des de la finestra de casa meva. Tranquil·la de tenir tots els ingredients a punt…els galets, la pilota, el brou…..Demà serem tots a casa, un altre cop. Bé, tots no…hi haurà alguna absència que posarà un punt trist a la vetllada…..

Les pampallugues de les llumetes de l’arbre de Nadal es reflecteixen en la finestra i em transporten a un passat dolç, ple d’il·lusió i d’innocència…..De cop, la finestra em retorna la imatge de la nena que vaig ser, un grapat tremolós d’alegria, llum, curiositat i sensibilitat…..l’olor de Nadal (que només podia sentir jo) ho envolta tot….i se’m dibuixa un somriure a la cara a la vegada que una petita llàgrima d’enyorança m’humiteja la galta.

La veueta aguda i dolça del meu fill em retorna a la meva realitat actual. Li demano que em repeteixi el que m’estava dient mentre deixo néixer dins meu l’alegria, altre cop, de veure brillar aquests ullets d’il·lusió…perquè és Nadal.

Bones Festes!!

Hola gent!

M’agrada experimentar, tastar, cuinar, seguir experimentant, retocar, tornar a tastar, escriure, dibuixar, fer fotos, cuinar…i sobretot, sobretot, menjar, menjar bé.

L’objectiu d’aquest blog no és descobrir la sopa d’all, ni donar lliçons a ningú, ni guanyar cap estrella michellin :D….. De fet, no hi ha cap objectiu concret ni predefinit, només he decidit fer-lo per mi, per disfrutar pensant-lo, preparant-lo i fent-lo créixer, per conjugar totes les coses que m’agraden en un únic lloc, lloc que em sedueix que sigui públic per la possibilitat que us dóna als que em llegiu de posar-hi cullerada, de proposar novetats o variants, etc…etc….

Que ENS vingui de gust!