Carxofes farcides de ceps i pernil

Comencem un nou any….amb un sac ple de propòsits, amb 365 oportunitats noves per endavant….i potser amb alguns quilets de més…. 😀 ….i què millor que iniciar-lo amb una recepta amb una de les meves verdures preferides, la carxofa! (M’encanten!!)

Ingredients:

– Carxofes (3 o 4 per persona)

– 1/2 ceba

– 15 g de ceps secs

– 1/2 copeta de vi blanc

– 1 lonxa de pernil salat

– 1 cullerada de farina

– Llet

– Formatge parmesà

 

Netegem les carxofes (treient les peles externes i tallant una mica els troncs) i les posem a bullir en aigua (a la que li hem afegit un polsim de sal) durant uns 15 min. (Fins que siguin toves).

Els ceps els hem d’hidratar prèviament, pel que els posem en remull en aigua tèbia durant uns 15 minuts.

Un cop les carxofes són cuites, les deixem sobre paper de cuina per treure’n l’excés d’aigua.

Amb l’ajuda d’una cullera les buidem per dins i en guardem el que treiem per més endavant. Les col·loquem en una safata de forn i les reservem.

En una paella hi posem una mica d’oli (d’oliva verge) i hi daurem la ceba tallada a dauets petits a foc lent (per evitar que se’ns cremi).

Un cop daurada hi afegim els cors de carxofa picadets.

Hi afegim els ceps un cop esbandints i el pernil, ambdòs també talladets a trossets petits.

Li donem a tot plegat un parell de voltes i hi afegim el vi blanc.

Ho deixem coure a foc lent fins que hagi reduït tot el vi.

Ho rectifiquem de sal (al gust) i hi afegim la cullerada de farina.

Ho remenem fins que la farina estigui totalment integrada a la mescla i hi anem afegint, a poc a poc, la llet fins que la mescla agafi consistència de beixamel.

Farcim les carxofes amb la mescla que acabem de preparar.

Ratllem una mica de formatge parmesà i l’espolsem per sobre de les carxofes.

Gratinem uns 5 minuts i ja podem servir.

Bon profit! i Bon any!

Mongetes de Santa Pau amb calamarsets i bolets

Per fer aquestes mongetes, necessitem:

– Un pot de mongetes de Santa Pau

– Un pot de variat de bolets

– Uns 4 0 5 calamarsets petits

– 1/2 ceba

– 1/2 got de vi blanc

– 1/2 got de brou

– Sal i oli

Sofregim la ceba picada a daus petits en una mica d’oli a foc molt lent.

Un cop rossa la ceba hi afegim els calamars nets i tallats a rodanxes i els bolets esbandits i escorreguts tallats a trossos.

Ho deixem sofregir fins que els calamars siguin tous. Hi afegim el 1/2 got de vi blanc i ho deixem reduir.

Hi afegim les mongetes i, havent remenat, hi afegim el 1/2 got de brou. Rectifiquem de sal i deixem reduir.

Ja podem servir.

Bon profit!

Patates estofades amb sípia i bolets

Necessitem un parell o tres de patates (depenent de la mida), una sípia bruta (amb la seva bossa de salsa), un pot de bolets variats, mitja ceba, una copa de vi blanc, 500 ml de brou, sal i oli.

Piquem la ceba ben fina i la posem a daurar a foc molt lent en la cassola on farem l’estofat. Quan sigui rossa hi afegim la sípia tallada a trossets. Quan s’hagi estovat la sípia hi podem afegir els bolets prèviament esbandits i també tallats a trossets.

Quan els bolets comencin a estar cuits hi afegim la salsa de la sípia. Li donem un parell de voltes i hi afegim les patates tallades a daus.

Les deixem sofregir una mica amb tota la mescla i quan comencin a enrossir hi afegim la copa de vi.

Deixem fer xup-xup fins que s’hagi begut pràcticament tot el vi. Rectifiquem de sal i hi afegim el brou. Ho deixem a foc molt lent fins que les patates siguin toves i quedi poc suc. (Si és necessari tornem a rectificar de sal).

Bon profit!

Calçots Farcits

Ara que és temps de fred i de calçots, totes les propostes són bones per jugar i gaudir d’aquesta ceba tan típica de la nostra terra.

Necessitem 4 o 5 calçots, un pot de bolets variats, 6 gambes, una ceba, 4 cullerades de tomàquet triturat, farina, sal i aigua.

Primer posem els calçots, nets, a bullir en una olla amb aigua amb sal.

Per preparar el farciment, piquem la ceba el més fina possible i la posem a daurar a la cassola a foc molt lent. Quan estigui rossa hi afegim els bolets (ben nets i ben escorreguts) tallats a trossets petits i els deixem coure a foc lent. Afegim les gambes pelades i tallades a trossos i després de donar-los un parell de voltes hi afegim el tomàquet triturat i ho deixem coure uns 10 minuts.

Rectifiquem de sal, hi afegim una culleradeta de farina i aigua suficient per a que quedi una massa lligada. Reservem.

Un cop tenim els calçots bullits (quan siguin tovets) els escorrem i un cop freds (ens facilitarà la manipulació) els preparem per farcir-los. Els tallem amb cura de través amb el ganivet, i en separem amb cura les làmines. Depenent de la mida del calçot, podrem fer d’un a dos farcellets.

Agafem un parell o tres de làmines i les posem, en forma de creu, sobre un altre parell o tres de làmines. Posem una mica de farciment al quadrat del mig i dobleguem els extrems de la creu sobre si mateixos.

Per tal de segellar-los jo he preparat una tempura, els he arrebossat i els he fregit.

Bon profit!

Pollastre a la cassola amb espinacs i bolets

M’he comprat una cassola nova, de les bones….profunda i robusta……i l’he estrenat per fer aquest pollastre a la cassola…..que bo que m’ha quedat!

He utilitzat un quart de pollastre per cadascun, 1/2 ceba petita, 3 alls tendres, uns 200 g d’espinacs, un pot de bolets variats, una picada de nous i ametlles amb una mica de pa sec, sal, oli, 200 ml de vi blanc i 1/2 l de brou de pollastre.

Passem el pollastre per la cassola, prèviament salat, sobre una mica d’oli fins que quedi ros. Reservem per a més endavant.

En el mateix oli de rostir el pollastre, daurem a foc molt lent la ceba picada. Un cop rossa hi afegim els alls tendres tallats a rondanxes, per donar-los un parell de voltes. Hi afegim els espinacs i els bolets (aquests prèviament esbandits amb aigua) i ho deixem coure uns minuts.

Hi posem el pollastre i ho deixem coure tot junt una estona.

Hi afegim el vi i deixem fer xup-xup fins que redueixi el volum en un 90%. En aquest punt, hi afegim el brou i la picada i ho deixem fer xup-xup fins que es begui pràcticament tot el líquid. (No deixar-lo sec del tot, queda més gustós si es deixa en repòs en una mica de brou).

Rectifiquem de sal i ja podem gaudir-ne.

Bon profit!

Risotto de peus de porc i bolets

Per fer aquest fabulós risotto de peus de porc per a dues persones necessitem: arròs (2 tasses), 2 peus de porc, 2 fulles de  llorer, una cabeça d’alls, un pot de bolets variats, una nyora, 3 alls tendres, una ceba petita, una copa de vi blanc, 500 ml de brou, 40 g de formatge parmesà, julivert, sal i oli.

Primer coem els peus de porc en una olla amb aigua, sal, el llorer i la cabeça d’alls.  Deixem bullir fins que els peus siguin tous per desossar-los (En olla ràpida trigarem entre una hora i una hora i mitja).

Un cop tenim els peus cuits, els desossem i els reservem per més endavant.

En l’olla on courem l’arròs, coem a foc lent la ceba picada a daus petits. Un cop rossa hi afegim els alls tendres tallats a rodanxes. Posteriorment, els peus de porc tallats a trossos petits i els bolets també tallats a trossos petits. Ho deixem rostir a foc lent. Un cop ho veiem rosset hi afegim la carn de la nyora i la copa de vi blanc. Quan hagi reduït el vi hi afegim el brou i ho deixem bullir fins que no tingui aigua. Rectifiquem de sal i ho afegim unes quantes branques de julivert tallat en juliana.

Afegim l’arròs en sec i ho remenem bé. Deixem coure una estona, sense deixar de remenar, fins que els grans d’arròs es vegin transparents. En aquest punt, podem anar afegint el brou. Es tracta d’anar afegint el brou a poc a poc, anar remenant i anar deixant a l’arròs que es vagi bevent el brou. Un cop l’arròs sigui cuit i s’hagi begut tot el brou hi afegim el parmesà ratllat i el remenem bé. En aquest punt ja el podem servir.

Bon profit!

Triangles de pollastre i bolets

Per fer aquest triangles de pollastre i bolets, necessitem un parell de pits de pollastre desossats, una ceba picada fina, uns 100g de bolets (Jo he utilitzat gírgoles), oli, sal, farina, una mica de llet, sis làmines de pasta filó i una mica de pa ratllat.

Jo, no he trobat pasta filó i m’he aventurat a fer-la, cosa que ha tingut els seus pros  i els seus contres. Per una banda, m’ho he passat bé fent-la i m’he embrutat molt les mans, cosa que m’encanta…però per altra banda, m’ha resultat difícil de treballar (no he aconseguit aplanar-la el necessari, i a més és molt elàstica i s’enganxa per tot arreu….) i no he aconseguit el toc que esperava amb la recepta (Els triangles eren bons, però amb la pasta més fina haguessin sigut boníssims!!).

Per fer-la he utilitzat la següent recepta: 500 g de farina, un ou, 3 cullerades d’oli d’oliva, un polsim de sal i l’aigua que admeti la massa fins que es pugui manipular sense enganxar-se. Un cop mesclats els ingredients i obtinguda la massa, s’ha de treballar durant 10 minuts (jo faig trampes i utilitzo la panificadora, que ho fa ella sola i queda una massa perfecta). Després s’ha de deixar reposar durant 30 minuts. Passats els 30 minuts de repòs s’han de fer porcions de massa i fer-ne làmines amb l’ajuda del corró i deixar-les reposar durant 1 hora (Aquí jo m’hi he fet mal….)

Conclusió: La propera vegada que vulgui utilitzar-la, molt probablement la compri feta, o directament utilitzi la massa brisa, molt més amorosa que la filó.

Un cop en possessió de les làmines de massa, fem el farciment.

Primer daurem a foc molt lent la ceba picada. Un cop rossa hi afegim el pollastre tallat a dauets i ho daurem tot junt. Posteriorment hi afegim els bolets (prèviament netejats). Ho anem daurant tot a foc lent fins que estigui ben cuit. Un cop fet, salpebrem al gust i hi afegim una mica de farina i una mica de llet per lligar-ho tot plegat.

Preparem els triangles posant una làmina de pasta filó, pintant la làmina amb una mica d’oli, posant una porció del farciment a sobre, i doblegant la làmina sobre si mateixa per tal de fer un triangle.

Un cop tenim tots els triangles fets, els posem en la safata del forn, amb una mica de pa ratllat per sobre i els coem durant 25-30 minuts a 180ºC (fins que estiguin rossos).

Els podem menjar acompanyats d’una bona amanida fresca.

Bon profit!!

Conill amb sípia i bolets

Fa olor de bosc, de bolets, de pi….el nas fred, congelat (estic convençuda que hi tinc un termòmetre)…..l’aire, a la vegada que ens acaricia els cabells ens cristal·litza microfibres de gel a les galtes…sort que el sol, amb aquesta escalfor suau, potser feble, ens acarona i evita que les microfibres de gel arribin a materialitzar-se.

Fa olor de mar, de sal, de peix….de marisc….els peus s’ensorren i es fa difícil de caminar….les gavines s’escridassen…tenim sorra a tots els plecs del cos…el mar ens saluda constant…..

Se’m fa la boca aigua….menjaria peixet….ben tendre…..amb molt gust de mar…..no, no……prefereixo els bolets…..potser millor una carn….de bosc….conill, sí conill….hi ha un pèndul que em fa dubtar, no sé què prefereixo…..no vull renunciar a res….no puc renunciar a res….ja ho tinc! Faré un conill amb sípia i bolets (i perquè no tinc gambes……que si no?)

Necessitem mig conill, un parell de sípies petites brutes (amb les salses), un pot de variat de bolets (si en tenim de naturals, recollits de la muntanya….no hi ha color), una ceba mitjana, una copa de vi blanc, 4 alls tendres, sal i pebre.

Primer salpebrem el conill i el marquem a la cassola on farem el plat. Quan està daurat per les dues bandes, el reservem.

En el mateix oli de coure el conill daurem la ceba, tallada a daus el més petits possible i a foc el més lent possible.

Un cop daurada hi afegim les rodanxetes d’all tendre i la sípia neta i tallada a quadrats. Ho deixem coure a foc molt lent, que la sípia tregui l’aigua i que se la torni a beure…hi afegim els bolets, també tallats a trossos. Un cop la sípia tova, hi afegim la copa de vi, fins que redueixi pràcticament tot el seu volum. Hi afegim les salses de les sípies (la sípia, a part de tenir tinta, com els calamars, també té una bossa que conté una salsa de color argila, que dóna un sabor molt bo als guisats que la contenen), el conill que havíem reservat i aigua (si tenim brou millor) per cobrir la carn. Deixem fent xup-xup fins que s’acabi pràcticament tota l’aigua.

Bon profit!

Canelons de bolets i conill

Avui per dinar he fet canelons. Tenia mig conill i una mica de cansalada al congelador, que m’havien sobrat d’altres menjades, i un cistell ple de camagrocs que vam collir ahir a la muntanya…i m’he decidit a canviar la recepta típica que sempre utilitzo per fer canelons (la dels canelons tradicionals).

Pel farciment he utilitzat el següent: 200 g de conill desossat, 200 g de cansalada, 200 g de camagrocs, 200 g de ceba.

Primer he picat la ceba i l’he posat amb una mica d’oli en una cassola a enrossir a foc lent. Quan ha estat rossa li he afegit la carn de conill i la cansalada tallada a trossos petits. Un cop rossa li he afegit els camagrocs ben nets i ho he deixat coure a foc lent fins que la mescla s’ha begut tota l’aigua que han deixat anar els bolets.

Ho he triturat tot amb la picadora, ho he rectificat de sal i hi he posat una mica de llet (molt poca) per amorosir-ho una mica.

Per la beixamel he posat a coure en un cassó una mica de ceba amb oli (mitja ceba petita) i 50 g de camagrocs. Quan s’han begut l’aigua hi he afegit uns 150 ml de llet, ho he rectificat de sal i ho he deixat bullir una mica.

Un cop freda la llet de camagrocs l’he triturat amb el turmix, li he afegit 100 ml més de llet, i he preparat una beixamel amb els 30g de maizena corresponents.

La resta, com és habitual: Bullir les plaques de canelons amb aigua abundant uns 12-15 minuts. Escórrer-les i posar-les planes sobre un drap. Omplir-les amb el farciment. Enrotllar-les, posar-les a la safata del forn, cobrir-les amb la salsa beixamel, ratllar una mica de parmesà per sobre i gratinar al forn.

Espectaculars!

Fricandó de vedella i camagrocs

Per un plat per 2 persones, necessitem 300g de vedella  (demaneu a la carnissera que us posi un tall tendre i melós), una ceba grossa, 2 o 3 tomàquets petits i madurs, vi blanc (250 ml) , camagrocs, brou de carn (500 ml) , sal, farigola i farina.

Saleu els talls de farina, enfarineu-los i fregiu-los en la cassola on fareu el fricandó. Retireu quan estiguin rossos.

Al mateix oli de fregir la vedella, afegiu-hi la ceba tallada a trossos grossos i les branques de farigola i deixeu enrossir la ceba a foc lent. Un cop rossa afegiu-hi el tomàquet, també tallat a trossos grossos i deixeu que es torni tou i que expulsi tota la polpa.

Afegiu-hi una mica de farina i el vi blanc i deixeu fer xup-xup fins que es redueixi pràcticament tot el volum. Afegiu una part del brou i retireu de la cassola, per tornar-hi a afegir els talls de vedella i per mullar-los amb el caldo resultant del xup-xup anterior, passat prèviament per un colador xinés.

Afegiu els bolets a la cassola i la resta de brou.

Deixeu guisar, a foc molt lent, fins que el conjunt hagi reduït el volum 2/3 parts.

I ja teniu un plat a punt per sucar-hi pa.