Caviar de meló amb encenalls de pernil

Caviar de meló

Amb el permís del mestre i amb l’ajuda de la química, acomiadaré l’any amb aquest caviar de meló amb encenalls de pernil.

L’alginat sòdic és un polisacàrid que s’obté de diverses algues marines. S’usa per les seves propietats de viscositat (com agent espessant) i per la seva capacitat de gelificació (quan entra en contacte amb l’ió calci, els monòmers s’agrupen formant una estructura de gel).

Per preparar el caviar necessitem doncs, alginat sòdic, clorur càlcic, meló i sucre. (L’alginat sòdic i el clorur càlcic els podeu trobar en aquesta botiga). A més d’una xeringa, un recipient per contenir el bany de clorur càlcic, i un suport que aguanti la xeringa (ja he utilitzat l’esquelet de la màquina batedora per fer pastissos).

Primer triturem el meló amb l’ajuda d’una batedora. Dissolem l’alginat sòdic en aquesta dissolució de meló de manera que n’hi hagi un 1 %.

Un cop tenim l’alginat ben dispersat, amb l’ajuda de la mateixa batedora. Preparem el bany de clorur càlcic també a l’1%.

Posem la dissolució de meló i alginat en la xeringa i deixem caure les gotes de meló sobre la solució d’alginat, veurem que les esferes van quedant sòlides en caure dins del bany de clorur càlcic.

GoteigUn cop tenim gotejada tota la solució de meló, deixem una estona les boletes per a que totes s’endureixin per igual.

Iniciem un procés de neteja per extreure l’excés de calci que faria que el caviar fos salat, netejant primer amb aigua, un parell o tres de cops (filtrar les boles amb un colador, llençar la solució de calci i submergir-les en aigua fresca), i deixar després les boles en una solució amb sucre (14%).

Quan les hàgim de servir, les tornem a filtrar amb l’ajuda del colador, les escorrem bé

Caviar

i les acompanyem amb uns encenalls de pernil.

Bon profit i Feliç 2013!!!

Crema de musclos

DSC_0934

Per fer aquesta deliciosa crema de musclos necessitem (4 pax) 1 Kg de musclos, 2 cebes mitjanes, un parell de branques d’api,  un parell de pastanagues grans, 200 ml de vi blanc, 1/4 de litre de fumet de peix, 200 ml de nata líquida, una fulla de llorer i sal.

Després de netejar bé els musclos, els posem en una olla, juntament amb el vi i el llorer i els tapem. Un cop s’hagin obert totes les closques, els deixem bullir 5 minuts i els retirem del foc. Un cop freds, traiem la carn de les closques i la reservem, juntament al suquet de bullir-los, per més endavant.

En una altra olla (o en la mateixa on hem bullit els musclos), posem una mica d’oli i sofregim la ceba tallada a daus molt petits, a foc molt lent. Un cop feta, hi afegim la pastanaga (tallada a rodanxes) i l’api tallat a trossos petits i ho deixem daurar a foc lent durant uns 10 minuts.

Un cop la verdura rossa hi afegim el suc de bullir els musclos i el brou de peix i ho deixem fer xup-xup durant uns 15 minuts aproximadament (fins que les pastanagues siguin toves). Hi afegim els musclos i els deixem bullir dins de la sopa durant 10 minuts.

Ho triturem amb l’ajuda de la batedora i hi afegim la nata líquida. Rectifiquem de sal, al gust , filtrem pel xinès i servim.

Bon profit!

Dinar de Nadal

El capvespre s’acosta. Les ombres creixen a poc a poc. El sol, deixant el cel rogenc, s’acomiada de la lluna, amb un petó fugisser que testimonia, altre cop, el seu amor impossible. El poble comença a arreplegar-se. Al fons, la filera de llums vermelles serpenteja al ritme que els conductors, cansats, enfilen, com cada dia, el retorn a casa seva.

Jo, ho contemplo des de la finestra de casa meva. Tranquil·la de tenir tots els ingredients a punt…els galets, la pilota, el brou…..Demà serem tots a casa, un altre cop. Bé, tots no…hi haurà alguna absència que posarà un punt trist a la vetllada…..

Les pampallugues de les llumetes de l’arbre de Nadal es reflecteixen en la finestra i em transporten a un passat dolç, ple d’il·lusió i d’innocència…..De cop, la finestra em retorna la imatge de la nena que vaig ser, un grapat tremolós d’alegria, llum, curiositat i sensibilitat…..l’olor de Nadal (que només podia sentir jo) ho envolta tot….i se’m dibuixa un somriure a la cara a la vegada que una petita llàgrima d’enyorança m’humiteja la galta.

La veueta aguda i dolça del meu fill em retorna a la meva realitat actual. Li demano que em repeteixi el que m’estava dient mentre deixo néixer dins meu l’alegria, altre cop, de veure brillar aquests ullets d’il·lusió…perquè és Nadal.

Bones Festes!!

Conill amb sípia i bolets

Conillamb sípia

Fa olor de bosc, de bolets, de pi….el nas fred, congelat (estic convençuda que hi tinc un termòmetre)…..l’aire, a la vegada que ens acaricia els cabells ens cristal·litza microfibres de gel a les galtes…sort que el sol, amb aquesta escalfor suau, potser feble, ens acarona i evita que les microfibres de gel arribin a materialitzar-se.

Fa olor de mar, de sal, de peix….de marisc….els peus s’ensorren i es fa difícil de caminar….les gavines s’escridassen…tenim sorra a tots els plecs del cos…el mar ens saluda constant…..

Se’m fa la boca aigua….menjaria peixet….ben tendre…..amb molt gust de mar…..no, no……prefereixo els bolets…..potser millor una carn….de bosc….conill, sí conill….hi ha un pèndul que em fa dubtar, no sé què prefereixo…..no vull renunciar a res….no puc renunciar a res….ja ho tinc! Faré un conill amb sípia i bolets (i perquè no tinc gambes……que si no?)

Necessitem mig conill, un parell de sípies petites brutes (amb les salses), un pot de variat de bolets (si en tenim de naturals, recollits de la muntanya….no hi ha color), una ceba mitjana, una copa de vi blanc, 4 alls tendres, sal i pebre.

Primer salpebrem el conill i el marquem a la cassola on farem el plat. Quan està daurat per les dues bandes, el reservem.

En el mateix oli de coure el conill daurem la ceba, tallada a daus el més petits possible i a foc el més lent possible.

Un cop daurada hi afegim les rodanxetes d’all tendre i la sípia neta i tallada a quadrats. Ho deixem coure a foc molt lent, que la sípia tregui l’aigua i que se la torni a beure…hi afegim els bolets, també tallats a trossos. Un cop la sípia tova, hi afegim la copa de vi, fins que redueixi pràcticament tot el seu volum. Hi afegim les salses de les sípies (la sípia, a part de tenir tinta, com els calamars, també té una bossa que conté una salsa de color argila, que dóna un sabor molt bo als guisats que la contenen), el conill que havíem reservat i aigua (si tenim brou millor) per cobrir la carn. Deixem fent xup-xup fins que s’acabi pràcticament tota l’aigua.

Bon profit!

Llobarro al forn amb gavardina

Llobarro4

Per fer aquest llobarro al forn, necessitarem un llobarro per cadascun, mig porro, una pastanaga, un pebrot verd, un ou batut, una mica de sal i una mica de farigola.

Per fer-lo al forn, l’embolcallarem amb massa brisa (veure’n la preparació  aquí), la qual farà que sigui una cocció a la papillote , en la que podrem gaudir també menjant-nos l’embolcall.

Posem-nos-hi!

La recepta la començarem a preparar a peu de peixateria, on demanarem a la peixatera que ens talli el llobarro a supremes i que el deixi ben net d’espines (Si mantinguéssim l’espina i el cap i els poséssim també dins l’embolcall, segur que el plat seria molt més gustós, però també guanyaria en dificultat per menjar-se’l, i a casa nostra som una mica maniàtics en aquest aspecte, per això he optat per l’opció més còmoda).

Un cop a casa, netegem les escates i fem un entrepà de les verdures ratllades amb les dues supremes de llobarro, prèviament salades,

Llobarro1presentant-lo sobre la massa brisa que ja hem preparat prèviament.

Embolcallem el llobarro amb la massa, per cobrir-lo completament, i deixem anar la nostra imaginació, per donar-li un toc més artístic i més divertit.

Llobarro2Un cop tenim el nostre disseny acabat, el posem en la safata, el pintem amb una mica d’ou batut  i l’introduïm al forn a uns 180-200 ºC

Llobarro3

durant uns 35-40 minuts o fins que veiem que la massa brisa està daurada. (Per posar coses al forn, m’agrada utilitzar el paper de forn, però se m’ha acabat i encara no he tingut temps d’anar a comprar-ne…per això he decidit utilitzar paper d’alumini). Si veiem que la massa està cuita però que no es daura, podem ajudar-la una mica amb un cop de grill.

Llobarro

Bon profit!

Cruixent de pa amb tomàquet i pernil

CruixentPaPernil

Avui us presento el nostre plat més tradicional, el que està a primera plana de la nostra tradició culinària, i que a vegades ens identifica com a poble, transformat en canapè. És la meva proposta per la convocatòria d’aquest mes de memòries d’una cuinera.

La veritat és que he estat treballant amb una altra proposta, una mica més avantguardista, però no m’ha sortit bé, o almenys no tan bé com jo volia (aquesta us l’explicaré quan la trobi….que la trobaré! A tossuda no em guanya ningú :D), i no sé si per rabieta o per frustració, he acabat canviant la modernitat absoluta per la tradició, també absoluta.

Els ingredients són els clàssics, pa, tomàquet i pernil (També necessitarem ou batut)…el canapè serà complet a nivell alimentari, hidrats, proteïnes i vitamines…i la preparació? Doncs posem-s’hi!

Primer agafem el pa i el triturem amb la picadora. Jo l’he triturat més aviat poc, perquè he pensat que seria interessant poder notar la textura del pa, no només amb el gust sinó també amb el tacte.

El tomàquet el tallem a daus petits i l’amanim amb sal i un bon raig d’oli d’oliva verge extra….(opcional, podem afegir uns dauets, molt petits, d’all)

Estenem el tall de pernil, hi afegim al mig els dauets de tomàquet amanit, fem un farcellet amb els dits, ho suquem amb l’ou batut i ho arrebossem en el pa recent triturat. Ho fregim i ho deixem refredar sobre paper de cuina. (La propera vegada que en faci , malgrat no els he trobat greixosos,  provaré de fer-los gratinats, per evitar l’excés d’oli…ja us ho explicaré)

Ja em direu què us semblen…..bon profit!

Gratinat d’espinacs i cloïsses

GratinatCloïsses1

Per fer aquest magnífic plat molt ric en fibra, en àcid fòlic, ferro i vitamina A, necessitem 300 g d’espinacs, uns 200 g de cloïsses grosses, tres alls tendres, mitja ceba, vi blanc, sal, farina, 50 ml de crema de llet, dos rovells d’ou i formatge parmesà ratllat.

Posem els espinacs nets i amb les arrels tallades en una cassola i els coem en un rajolí d’oli i acompanyats dels alls tendres tallats petits.

En una altra paella, sofregim una mica de ceba tallada a trossos petits. Un cop sofregida hi afegim les cloïsses i el vi i anem remenant per facilitar que es vagin obrint. Un cop obertes, retirem les valves sobrants i filtrem el brou resultant.

Afegim al brou una mica de farina (la quantitat de farina serà funció de la quantitat de brou resultant), ho posem al foc, i anem remenant per evitar que es facin grumolls fins que la mescla comenci a espessir. Afegim la crema de llet i remenem de nou. Tanquem el foc. Afegim els dos rovells i remenem vigorosament fins obtenir una mescla homogènia.

En una safata de forn posem els espinacs (rectificats de sal), les cloïsses, i hi aboquem la beixamel per sobre. Ratllem una mica de parmesà per sobre i ho posem al forn, prèviament pre-escalfat a 200ºC fins que es dauri la superfície (podem ajudar-lo una mica amb un toc de grill al final).

GratinatCloïsses2

Bon profit!

Previous Older Entries

Les receptes del Biel

La cuina del més petit de la casa....

Mançanes (i no pomes)

embrutant-nos les mans, tastant tots els plats i.....compartint la taula

Celler-Adocse

Festes i fires de Catalunya, receptes de cuina i molt més

Jocs de cuina

Receptes per llepar-se'n els dits

ENSUCRAT

embrutant-nos les mans, tastant tots els plats i.....compartint la taula

Delícies de llimona

embrutant-nos les mans, tastant tots els plats i.....compartint la taula

Al pot petit

embrutant-nos les mans, tastant tots els plats i.....compartint la taula

La cuina de sempre

embrutant-nos les mans, tastant tots els plats i.....compartint la taula

Tasta Rutes

- RECEPTES I PROPOSTES GASTRONÒMIQUES -

Quins fogons!

Cuina sense embuts

Destapant Cassoles

embrutant-nos les mans, tastant tots els plats i.....compartint la taula

Tapa't de tapes

embrutant-nos les mans, tastant tots els plats i.....compartint la taula

Exploradorceleste's Blog

El resultado de las exploraciones celestes

gaudintdelacuina

embrutant-nos les mans, tastant tots els plats i.....compartint la taula