Cruixent de pa amb tomàquet i pernil

Avui us presento el nostre plat més tradicional, el que està a primera plana de la nostra tradició culinària, i que a vegades ens identifica com a poble, transformat en canapè. És la meva proposta per la convocatòria d’aquest mes de memòries d’una cuinera.

La veritat és que he estat treballant amb una altra proposta, una mica més avantguardista, però no m’ha sortit bé, o almenys no tan bé com jo volia (aquesta us l’explicaré quan la trobi….que la trobaré! A tossuda no em guanya ningú :D), i no sé si per rabieta o per frustració, he acabat canviant la modernitat absoluta per la tradició, també absoluta.

Els ingredients són els clàssics, pa, tomàquet i pernil (També necessitarem ou batut)…el canapè serà complet a nivell alimentari, hidrats, proteïnes i vitamines…i la preparació? Doncs posem-s’hi!

Primer agafem el pa i el triturem amb la picadora. Jo l’he triturat més aviat poc, perquè he pensat que seria interessant poder notar la textura del pa, no només amb el gust sinó també amb el tacte.

El tomàquet el tallem a daus petits i l’amanim amb sal i un bon raig d’oli d’oliva verge extra….(opcional, podem afegir uns dauets, molt petits, d’all)

Estenem el tall de pernil, hi afegim al mig els dauets de tomàquet amanit, fem un farcellet amb els dits, ho suquem amb l’ou batut i ho arrebossem en el pa recent triturat. Ho fregim i ho deixem refredar sobre paper de cuina. (La propera vegada que en faci , malgrat no els he trobat greixosos,  provaré de fer-los gratinats, per evitar l’excés d’oli…ja us ho explicaré)

Ja em direu què us semblen…..bon profit!